La proposta de Gonzalo Bernardos que no agradarà a molts futurs jubilats
L'economista Gonzalo Bernardos ha tornat a alçar la veu sobre un dels temes més sensibles per a milions d'espanyols: el sistema públic de pensions. En una recent entrevista a YouTube, Bernardos es mostrà taxatiu i crític, advertint que la viabilitat de l'actual model està compromesa i que es requereixen decisions valentes.
“No som un exemple per a la resta de països”, assegurà l'expert, subratllant que el model espanyol és tan generós en les seves prestacions que la seva sostenibilitat futura està qüestionada. Segons Bernardos, el dèficit actual del sistema arriba ja als 65.000 milions d'euros, una xifra que, tot i que assumible per l'Estat a curt termini, continuarà creixent de manera preocupant si no s'apliquen reformes urgents.
On és el problema?
Bernardos identifica diverses causes que estan minant el sistema: l'envelliment de la població, l'allargament de l'esperança de vida, i una estructura laboral inestable i precària per als joves, que limita les cotitzacions. A això s'hi afegeix la creixent desconfiança en productes complementaris com els plans de pensions privats.
“El problema és que moltes vegades aquests plans estan dissenyats perquè guanyi la gestora, no el client”, afirma. Segons les seves estimacions, l'estalvi mitjà que els espanyols tenen en plans de pensions privats ronda tot just els 11.000 euros, una xifra que deixa clar com de lluny estan aquests productes de poder suplir les pensions.
Tres possibles solucions… i molts dubtes
En la seva anàlisi, Gonzalo Bernardos reconeix que existeixen tres vies possibles per revertir la situació, tot i que només una d'elles compta amb la seva aprovació. La primera mesura, augmentar les cotitzacions a la Seguretat Social, li sembla inacceptable: “Els joves ja guanyen poc, i si han de pagar més, acabaran guanyant encara menys”.
La segona, augmentar l'edat de jubilació, sí que compta amb el seu suport. Bernardos creu que l'edat de retirada s'hauria d'adaptar progressivament a l'esperança de vida, i que és lògic que, si vivim més, també treballem més anys. “Sé que molts dels meus amics somien a jubilar-se abans dels 60, però això no va de desitjos, sinó de realisme."
La tercera mesura —retallar les pensions a qui ja les cobra— li sembla moralment inacceptable. “No es pot perjudicar gent que ha cotitzat tota la seva vida i que ara depèn d'aquesta pensió. És una qüestió de justícia”, sentencia.
Un missatge clar: cal treballar més
Més enllà de les mesures concretes, Gonzalo Bernardos llança un missatge directe: la clau per salvar el sistema és que la gent treballi més anys. “Hi ha d'haver una major correlació entre el que s'aporta i el que es rep. No dic que sigui exacte, però sí que estigui en consonància”, assenyala.
Cuando yo me refiero a lo pijos – progres que defienden la okupación y están en contra de los grandes tenedores, estoy hablando de personas que son hijos de buena familia, cuyos progenitores tienen muchos pisos. Uno de ellos es Eulalia Reguant (CUP)https://t.co/byjgbtia5t
— Gonzalo Bernardos (@GonBernardos) August 3, 2025
També insisteix que els responsables polítics han de deixar de postergar el problema. “No podem continuar deixant que el dèficit augmenti sense límit. És insostenible”, afegeix. I mentrestant, recomana a qui pugui fer-ho que busqui formes de complementar la seva futura jubilació amb estalvi privat.
Amb un to dur però constructiu, Bernardos torna a posar sobre la taula un tema que molts prefereixen evitar: el sistema de pensions necessita reformes estructurals, i com més aviat s'actuï, millor.
