En l'últim any, l'escenari econòmic global s'ha vist marcat per un retorn clar de la incertesa. El pols comercial entre grans potències com Estats Units, la Xina i la Unió Europea ha portat una escalada de tensions que es reflecteix en tots els indicadors rellevants: des de la volatilitat del dòlar fins als moviments sobtats en els índexs borsaris.
No és només qüestió de titulars. Segons dades recents de l'FMI, l'economia global avança a un ritme més lent que fa una dècada, i el comerç mundial de béns va caure un 1,2 % en l'últim trimestre analitzat. Les amenaces de nous aranzels i l'enduriment de les barreres comercials no només han elevat la preocupació entre els analistes, sinó que també han forçat bancs i inversors a replantejar les seves estratègies.
Les anècdotes d'empreses que han vist frenats els seus projectes per la imposició de nous aranzels comencen a ser habituals als despatxos de banca privada. Un dels exemples més recents va ser el cas d'una firma europea de components tecnològics que, després de la introducció de gravàmens a l'acer importat, va haver de renegociar contractes a correcuita per evitar pèrdues milionàries. Aquest tipus de situacions s'ha multiplicat en els darrers mesos i dona pistes sobre un futur marcat per l'adaptació constant.
Estratègies davant dels aranzels: el paper de Banco Santander i la diversificació conscient
En aquest context, el consell de Banco Santander destaca pel seu enfocament preventiu. Lluny d'adoptar una postura reactiva, l'entitat aposta per anticipar-se als possibles escenaris derivats de la política aranzelària. No és casual que, segons fonts del sector, molts gestors ja estiguin aplicant filtres específics de sensibilitat aranzelària abans de recomanar qualsevol actiu als seus clients.
De fet, la diversificació conscient s'ha convertit en un mantra: no n'hi ha prou amb repartir inversions per tipus d'actiu, sinó que ara la clau és fer-ho per exposició geogràfica i sectorial als riscos comercials.
L'anàlisi actual de Santander inclou models de risc ajustats a la volatilitat induïda pels aranzels. Així, les carteres defensives guanyen pes, privilegiant sectors com la salut, els serveis financers o les utilities, molt menys exposats als vaivens de les importacions.
En paral·lel, no es perden de vista les oportunitats cícliques que poden aparèixer en indústries locals afavorides per la reducció de la competència estrangera. Per exemple, després de la imposició d'aranzels sobre béns tecnològics asiàtics, diverses empreses europees han vist créixer la seva quota de mercat intern de manera significativa.
La gestió activa, combinant actius defensius amb apostes cícliques selectes, permet als bancs posicionar-se de manera més estable i aprofitar finestres d'oportunitat, especialment en països on les polítiques nacionals impulsen la producció local o la substitució d'importacions.
Com adapten els grans bancs les recomanacions als inversors
Els bancs líders, entre ells el mateix Santander, han intensificat la formació i l'anàlisi sobre l'impacte directe i indirecte dels aranzels en cada sector. Els equips d'inversió no només avaluen les xifres, sinó que també estudien la flexibilitat operativa de les empreses davant possibles canvis reguladors i fiscals. La clau, avui, és la capacitat d'anticipació i adaptació.
En la pràctica, això es tradueix en carteres on els fons sectorials defensius es complementen amb participacions en empreses locals de creixement estructural. Al mateix temps, s'empren vehicles d'inversió com ETF adaptats al risc geogràfic. Els bancs també recomanen revisar periòdicament la sensibilitat aranzelària dels actius en cartera, ajustant posicions davant qualsevol canvi en la política internacional.
En paraules d'un alt directiu del sector, “la gestió del risc aranzelari ja no és una qüestió tàctica, sinó estructural”. Els assessors coincideixen que identificar l'exposició de cada inversió, comprendre la cadena de subministrament i anticipar els moviments reguladors són factors decisius per preservar el rendiment en un món on la geopolítica ha recuperat un paper protagonista.
Principals recomanacions i estratègies d'inversió
La recomanació de Santander no és només una resposta conjuntural, sinó un full de ruta que altres actors del sector ja han començat a seguir: anticipar-se als canvis, diversificar conscientment i reforçar l'anàlisi sectorial. Només així és possible sortejar amb èxit el nou entorn marcat pels aranzels i mantenir la rendibilitat a llarg termini, fins i tot en temps de màxima incertesa.