Cinc homes drets en un escenari amb llums brillants i un fons que diu "Mono Cicle" mentre un sosté una guitarra.

Sr Corella - El cor que canta en català

Difonen la nostra llengua a través de la música

Bon dia, avui tenim l’orgull de presentar-los al Sr. CORRELLA, Jordi Corella, de Sant Pere de Ribes, un experimentat autor musical que ens captiva amb les seves brillants cançons.

-  SR. CORELLA, SR. Cor Ella, un nom molt tipogràfic, crec que és un anagrama. Com se't va acudir aquest nom i que significa realment?

És que la meva feina professional és la de creatiu publicitari, per tant, és fàcil que acabes fent una un anagrama amb aquesta pàtina de dissenyador gràfic

- Quin és el teu nom real? D'on ets? Quina edat tens?

El meu nom és Jordi Corella, i vaig néixer l'any 1968, soc de Sant Pere de Ribes.

- Com vas començar, a on vas estudiar?

Si et refereixes en l'àmbit musical, soc autodidacte, tot i que he fet classes diferents professors al llarg del temps.

A mi personalment, no m'agrada dir que soc músic, perquè penso que comparat amb els músics de veritat és una falta de respecte. Hi ha gent que ha estudiat molt i d'altres que tenen un talent natural extraordinari. M'agrada més dir que faig cançons, que està a mig camí de la poesia, la composició i la interpretació.

Vaig començar amb una banda de rock quan tenia divuit anys, ens veiem "trans-fusion". Vam començar fent rock i punk i vam acabar fent rock progressiu.

Estrany, però era molt comú aleshores, sa que s’experimentava amb pràcticament tot.

En aquest temps vàrem telonejar la gent potent de l'època, com Sopa de Cabra, Els Pets i fins i tot a Còmplices

- La teva carrera professional com a Sr. Corella, va començar amb "La bèstia de foc", 2023, que ha representat com a persona aquesta introducció professional a la música catalana?

La bèstia de foc va néixer arrel de dos fets, en primer lloc, la tornada a l'escenari que una banda de rock a la qual vàrem voler rendir un homenatge en el seu 30 aniversari. La Genuïna banda de Los Melones, un grup de country rock que van tenir la sort de signar amb Divucsa un àlbum, El flautista de Hamelin, "la discogràfica Barcelonina que va gravar les homilies del Papa de Roma". Jo feia molts anys que estava desvinculat de la música, i el fet de reunir-nos per tornar a pujar a un escenari a tocar va fer que em passes moltes hores a casa tocant per reaprendre aquelles cançons de la meva joventut.
Aleshores, em vaig adonar de tot el que m'havia perdut durant tant de temps, i de l'increïble que és fer música.

L'altre fet destacat és que vaig passar una etapa una mica fosca. I aquestes coses fan que s'encengui la flama creativa. En realitat em vaig trobar amb 20 cançons escrites en poc més d'un anys a les meves nits d'insomni, per això la bèstia de foc és fosca i la seva lírica és tan profunda.

- En poc temps has progressat molt, actualment ets un autor consolidat, quines són les opinions del teu públic, que diuen de les teves cançons?

Jo penso que de consolidat no en tinc res, el que sí que tinc clar és cap a on vaig. Finals d'aquest any treure el segon àlbum, amb 13 cançons. Sense por que siguin tretze. I t'he de dir que ja en tinc 15 més d'escrites, és a dir que per l'any següent tornaré a publicar un nou àlbum. Estic amb un deliri creatiu imparable.

- Com porta la teva família, la teva carrera, música, et fan costat?

A casa estan una mica cansats. És normal. Però hi ha qui es distreu llegint un llibre o veient una sèrie, la meva passió és fer cançons.

- És difícil definir-te com a cantautor, per què tens molta riquesa de ritmes i de temes, com et defineixes tu?

Durant en molts anys vaig estar fent versions, i també cançons la majoria de festa, algunes d'elles amb lletres estúpides i sense massa sentit. Per mi cada vegada que tens l'oportunitat d'escriure una cançó i interpretar-la, és una responsabilitat. Penso que una cançó ha d'arribar, emocionar, ha de tenir un missatge profund, que et desperti davant d'una intolerància, que t'emocioni. Que et faci pensar. Precisament en aquest darrer disc hi ha una cançó que es diu la meva cançó que explica tot el que pot arribar a ser un missatge emocional.

Últim projecte musical

- Estàs presentant el teu últim disc: Sí!

És un disc amb moltes cançons, que demostren la teva gran capacitat creativa. Quines cançons destaques i per quin motiu?

Digues sí, que és el primer single, probablement és la cançó més emblemàtica. Però una vegada més hi ha cançons plenes de significats. Com per exemple, Dona, Revolució, o Superstar. Cançons protesta que podrien haver tingut sentit els anys seixanta i ara són totalment vigents. També hi ha cançons més festives, sense perdre el punt inconformista i rebel. En aquest disc he comptat amb la col·laboració de Geni, una violoncel·lista que ha posat el seu talen en un parell de cançons, entre elles una nadala, i del Bluesman Víctor Martínez, que ha prestat la seva genialitat a l'harmònica en 3 cançons. Estic molt agraït i no vull deixar fer-hi esmena, naturalment també a tota la feinada d'en Roger Gascon, que fa amb la seva interpretació i producció que tot soni així de bé.

Persones ballant i tocant guitarra sobre un fons verd brillant amb la paraula
Portada del disc de Sr. Corella | Sr. Corella

Gustos musicals

- Quins músics catalans t'agraden?

Personalment, m'amoïna molt la qualitat musical de les noves generacions. Hi ha gent que està fent coses molt interessants, però tenim fenòmens com el Reggaeton, que estan ocupant gairebé tots els espais radiofònics i que no tenen res per a aportar, ni musicalment, ni pel que fa a continguts lírics

Penso que és una mica el reflex de la societat en la qual estem.

La indústria musical, tant la de casa nostra com la internacional, també està ocupada per multinacionals o empreses, que només donen visibilitat el que genera ingressos, sense tenir en compte el talent, la creativitat o la proposta de coses noves i imaginatives. Per tant, totes aquestes propostes queden entelades i encara consumim molta cançó brossa.

Només cal veure el fenomen dels festivals. Ara, gairebé cada poble de Catalunya té el Seu propi festival, però si mires el cartell sempre són els mateixos grups arreu on vagis. Hi ha moltes formacions fent coses interessants que no hi tenen cabuda, perquè al final, tot i que la majoria estan absolutament subvencionats, el que els interessa és vendre entrades, cobrir despeses, i si poden, generar beneficis, ni que sigui venen cerveses.

Pel que fa a la música, penso que fer cançons és una de les facetes creatives més interessants que hi ha, ja que la combinació de lletra, amb una visió poètica i a l'hora, voler explicar una història que commogui i fer-ho a través de la música, és una cosa increïble i que estic gaudint moltíssim.

Respecte al nou disc, és més rocker que l'anterior, la bèstia de foc. Tot i que la bèstia de foc considero que té cançons més elaborades i profundes, Sí!, també és un disc reivindicatiu, però amb una visió molt més positiva, i fins i tot amb alguna cançó de festa.

Moltes gràcies, ets molt amable, Jordi, el desitgem molta felicitat i èxits.


DISCOGRAFIA:

Àlbum: SÍ! – 2025 – Tretze cançons

La bèstia de foc – 2023 – 16 CANÇONS.

Podeu escoltar i adquirir la seva obra a:

https://open.spotify.com/artist/4O6MHntlC0QtwRRMwTmo1A

https://music.apple.com/es/artist/sr-corella/1690229450

https://www.deezer.com/es/artist/215863045

https://music.apple.com/us/album/la-b%C3%A8stia-de-foc/1690318369

https://music.youtube.com/channel/UCyL4KVQI4J-lzFLAK5b7asg


El podeu seguir a:

Facebook https://www.facebook.com/sr.corella/

Instagram https://www.instagram.com/sr.corella/

I podeu veure el seus vídeos a youtube

https://www.youtube.com/watch?v=vflWMx2VfGQ