Quim Monzó va néixer a Barcelona el 24 de març de l'any 1952. Això vol dir que té 74 anys fets i en porta 50 escrivint articles a La Vanguardia. A més de la seva narrativa, amb desenes de projectes, Monzó sempre ha col·laborat amb el diari del Grup Godó, que li reservava una columna a les pàgines centrals. Primer, quan l'edició d'aquest mitjà de comunicació només era en castellà i, més recentment, amb l'edició bilingüe, en castellà i en català.
Ara plega. Està cansat. Diu que es jubila de l'articulisme. Al·lega que l'avorreix parlar sempre del mateix i no descarta escriure nous llibres. Ho explica el perfil de la xarxa social X Escriptors Catalans, que ha volgut dedicar unes paraules a un dels millors escriptors catalans dels últims anys. També ho va assegurar ell mateix en una entrevista diumenge a La Vanguardia amb Magí Camps.
Amb el sentit de l'humor que el caracteritza, Monzó també va afegir que hi ha altres motius: "ara em dedicaré a visitar metges, que els tinc abandonats. I després a aprendre a jugar a la botifarra". Les reaccions no es van fer esperar i altres escriptors i periodistes, com Jaume Clotet, van tenir unes paraules cap al seu col·lega i el van animar a escriure més llibres.
Sobre el tema d'aprendre a jugar a la botifarra, els seus seguidors feien broma. Fins i tot persones amb dècades d'expertesa li explicaven que era un joc molt complicat i que no se'n sortiria: "Benvolgut Quim, si no hi has jugat mai fas tard, és més complicat del que sembla, t'ho diu un amb 40 anys d'experiència".
Reaccions a La Vanguardia
L'adéu de Quim Monzó de La Vanguardia, a diferència de la sortida d'altres col·laboradors com Pilar Rahola, és una decisió personal i unilateral i no s'explica per motius polítics ni d'incompatibilitat amb el diari. És per això que el director del mitjà Jordi Juan li ha deixat la porta oberta a tornar: "sempre és a temps de tornar". El diari del Grup Godó espera que més que un adéu sigui un arreveure.
Obra de Quim Monzó
L'obra de Quim Monzó és llarga i comprèn una gran quantitat d'obres de narrativa i també d'articles. Quant a les obres de narrativa, destaquen peces com:
1976: L'udol del griso al caire de les clavegueres
1977: Self Service, amb Biel Mesquida
1978: Uf, va dir ell. Quaderns Crema.
1980: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Quaderns Crema.
1983: Benzina. Quaderns Crema.
1985: L'illa de Maians. Quaderns Crema.
1989: La magnitud de la tragèdia. Quaderns Crema.
1993: El perquè de tot plegat. Quaderns Crema.
1999: Vuitanta-sis contes. Quaderns Crema.
2001: El millor dels mons. Quaderns Crema.
2003: Tres Nadals. Quaderns Crema.
2007: Mil cretins. Quaderns Crema.