La vida de les famílies reials sempre desperta curiositat i, encara més, si detalls sobre la seva vida privada veuen la llum. La Pilar Eyre, especialitzada en la crònica reial, ha revelat informació que aporta una nova perspectiva sobre la infància d'Elena i Cristina de Borbón. Les revelacions, lluny de ser anecdòtiques, mostren un costat poc conegut i més humà de les infantes, marcant un contrast amb la imatge pública que es té d'elles.
Una infància marcada per l'absència parental
Segons la Pilar Eyre, l'Elena i la Cristina de Borbón van viure una infància amb més ombres que llums pel que fa a la relació amb els seus pares. La periodista assegura que ambdues van estar "desateses" emocionalment durant els seus primers anys de vida. Degut als seus compromisos institucionals i personals, la reina Sofía i el rei Juan Carlos no passaven massa temps amb elles.
La periodista descriu un entorn en el qual les infantes van créixer envoltades de luxe, però amb una atenció familiar limitada. La criança de les filles requeia principalment en el personal domèstic i en cuidadors externs, que exercien el rol de figures de suport en el dia a dia de les nenes. Aquesta situació hauria influït en el seu caràcter i en la manera en què han afrontat els reptes de la vida adulta.
Un contrast amb la imatge pública
Al llarg dels anys, Elena i Cristina de Borbón han estat percebudes com a figures sòlides dins de la monarquia. La preparació que van rebre els ha permès, al llarg dels anys, complir amb els seus deures institucionals. No obstant això, les paraules de la Pilar Eyre presenten un relat diferent, en el qual la distància emocional amb els seus pares va marcar profundament el seu desenvolupament personal.
Eyre menciona que la reina Sofía, malgrat la seva dedicació pública, no sempre va poder compatibilitzar les seves obligacions amb el temps que requerien les seves filles. Per part seva, el rei Juan Carlos, centrat en els seus compromisos oficials i la seva vida personal, tampoc va ser una presència constant.
Les conseqüències d'una infància distant
La Pilar Eyre assenyala que aquesta falta de proximitat emocional podria explicar algunes de les decisions i actituds de les infantes en la seva vida adulta. L'Elena i la Cristina haurien après, des de petites, a conviure amb la solitud emocional, desenvolupant una independència primerenca que, alhora, les hauria fet més reservades en les seves relacions personals.
Aquestes revelacions ofereixen un retrat més humà i menys idealitzat de la vida en la reialesa. Això ens recorda que darrere dels títols i el protocol, es troben persones amb experiències i desafiaments propis.