Una notícia inesperada ha posat en escac el camí acadèmic de la princesa Elisabeth de Bèlgica. El que va començar com una decisió política als Estats Units ha generat tensions que transcendeixen fronteres i afecten directament la futura reina de Bèlgica.
Què ha passat?
El passat mes de maig de 2025, l'administració de l'expresident Donald Trump va anunciar una mesura controvertida que revocava el permís de Harvard per matricular estudiants internacionals, al·legant preocupacions relacionades amb l'antisemitisme i la manca de transparència en la compartició de dades estudiantils.
Aquesta decisió, si bé dirigida a milers d'estudiants, ha encès les alarmes a Brussel·les: entre els afectats hi ha la mateixa princesa Elisabeth, que actualment cursa un màster de dos anys en Polítiques Públiques a Harvard des de setembre de 2024.
Tot seguit, Harvard va presentar una demanda davant un tribunal federal de Boston, argumentant que la mesura violava la Primera Esmena i tindria un efecte devastador sobre el seu alumnat internacional —una comunitat que supera el 25 % del total dels seus estudiants.
Una jutgessa federal va emetre una ordre cautelar que suspèn temporalment la prohibició, però la incertesa persisteix.
La princesa —primogènita dels reis Felip i Matilde i actual hereva al tron— ja ha superat el primer any de màster i té previst passar l'estiu a Bèlgica. Tanmateix, el seu retorn acadèmic a la tardor dependrà del desenllaç d'aquesta disputa legal.
Reaccions de l'entorn més proper
Des del Palau Reial belga, Lore Vandoorne, portaveu de la Casa Reial belga, va declarar que s'està estudiant acuradament “l'impacte que això podria tenir en la princesa”, tot i que recalca que “és massa aviat per precisar els efectes reals”.
De manera similar, Xavier Baert, director de comunicacions, va apuntar que “es deixarà que les aigües es calmin” mentre segueixen el desenvolupament de la situació.
Des de Harvard, el president Alan M. Garber va titllar l'ordre de Trump d’“il·legal i injustificada”, destacant que amenaçaria els estudis de milers d'estudiants, inclosa algú de perfil tan destacat com Elisabeth. Així mateix, la universitat va demandar el Govern en defensa del seu dret a mantenir programes internacionals.
Mentrestant, des dels Estats Units, acompanyant l'ofensiva, l'aleshores secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, va declarar que els alumnes estrangers “hauran de transferir-se a altres institucions o veure el seu estatus migratori incomplert.
Un expedient brillant
Amb 23 anys, Elisabeth ja compta amb un currículum exemplar. Va néixer el 25 d'octubre de 2001 a Brussel·les i va començar la seva educació al col·legi Sint‑Jan Berchmans, passant després a l'Atlantic College de Gal·les, on va completar el Batxillerat Internacional el 2020.
Posteriorment va ingressar a la Reial Acadèmia Militar de Brussel·les (2020–2021) i es va graduar com a sotstinent. A l'octubre de 2021 va iniciar estudis d'Història i Política a Lincoln College, Oxford, obtenint el seu títol al juliol de 2024. El següent pas la va portar a Harvard al setembre de 2024 per cursar el seu màster.
Què podria passar ara?
Manteniment de la prohibició, cosa que obligaria Elisabeth a buscar una alternativa: ja sigui en una altra universitat nord-americana, tornar a Bèlgica o fins i tot completar el seu màster a Europa (possiblement al Regne Unit o Bèlgica).
Excepció diplomàtica, donada la condició reial de la princesa. Harvard i Bèlgica podrien argumentar que el seu estatus i futura posició de cap d'Estat mereixen un tracte diferenciat —tot i que això implicaria un debat mediàtic sobre privilegis reials.
Reversió de l'ordre, si la pressió pública i la sentència judicial consoliden el bloqueig i pressionen el Govern nord-americà perquè rectifiqui —retornaria la normalitat als estudiants internacionals, inclosa Elisabeth.