Els monòlegs han esdevingut una de les formes d'entreteniment més populars en els darrers anys. La fusió entre l'humor, la connexió amb el públic i la perspectiva sarcàstica de la societat és un format d'èxit. Els monologuistes són capaços del millor i el pitjor, fent riure alguns i incomodant altres.
Normalment, un resultat correcte rau en funció de com s'ho prenen les persones del públic. La seva simplicitat i l'originalitat de qui l'explica és un element essencial perquè un monòleg funcioni. Aquesta trobada entre la proximitat i la crítica social acostuma a agradar a tota mena de públics.
El monòleg de Toni Soler
En els darrers temps s'han fet famosos alguns monologuistes pel talent que atresoren a les seves paraules. Tot i això, no totes les persones que fan monòlegs cal que siguin monologuistes. De fet, hi ha periodistes que desenvolupen les actuacions explicant temes d'actualitat sense diàleg ni rèplica.
L'últim monòleg que ha cridat l'atenció dels ciutadans és el de Toni Soler, que tractarà una pregunta que es fan molts catalans: “Per què Catalunya no és una potència mundial?”. El periodista, creador del programa Polònia de TV3, intentarà respondre la pregunta davant de tots els assistents.
La publicació del periodista a les seves xarxes socials
El productor de televisió ha compartit l'anunci a les xarxes socials amb un cartell on apareix assegut en un tamboret, sota les lletres que formulen la pregunta. A més, al mig de la imatge amb una mida més petita apareix la següent afirmació: “Més que un monòleg. Menys que una conferència”.
A la descripció de la publicació hi ha un text amb una explicació sobre la intencionalitat del monòleg. “Una sèrie de xerrades historicohumorístiques en què Toni Soler intenta aportar respostes a un dels grans misteris de la historiografia moderna”.
Les respostes de molts dels usuaris
La imatge s'ha omplert de comentaris de molts dels seus seguidors preguntant-se on es durà a terme o intentant respondre la pregunta. "Perquè espanya seria Namíbia", "Molt fàcil, l'Estat Espanyol, no ens deixa, que ens administrem, hem de mantenir més gent, que la que som aquí, ens fotin, per tot arreu, a sobre, sempre parlen malament de Catalunya" o “Potser perquè estiguem governats per un grup de far$ants, que quan arriba la nòmina d'Escanya obliden qui els ha votat?” són algunes de les respostes.