Estadi de futbol amb graderies de colors i l'escut d'U.E. Sant Andreu.

El rècord que ha aconseguit la Unió Esportiva Sant Andreu a Segona RFEF

El club català és un dels referents de la Segona RFEF amb més abonats

La Unió Esportiva Sant Andreu és un dels clubs històrics del futbol català, i que la seva fundació es remunta al 1925. Representa un dels barris obrers de la ciutat de Barcelona i que sempre han tingut el futbol com a eix de cohesió del barri.

Els seus orígens es remunten al 1925 quan de la fusió entre l'Avenç de l'Sport i l'Andreuenc FC va néixer la que avui coneixem com a Unió Esportiva Sant Andreu. Un equip que els primers anys va començar jugant en categoria regional.

De la regional a les portes de la primera divisió

Durant la dècada dels anys 30, amb la interrupció de la Guerra Civil, el conjunt català jugava en categories regionals fins que va assumir la presidència del club Narcís Sala, la temporada 1945/1946, i que el seu nom acabaria sent el del camp de l'equip quadribarrat.

En només quatre temporades l'equip va aconseguir pujar fins a la segona divisió. Això es va aconseguir a la temporada 1949/1950, quan després d'una llarga de fase de promoció, el 9 de juliol de 1950, a l'Estadi Torrero de Saragossa, va vèncer a l'eliminatòria final a la SD Erandio per 3-1, aconseguint l'ascens a Segona Divisió per primera vegada en la seva història.

L'any següent l'equip va quedar 4t classificat a segona divisió, a tan sols tres punts de les places de promoció d'ascens a primera divisió. Van ser els anys de la Unió Esportiva Sant Andreu arribant el més lluny en els gairebé 100 anys d'història que té l'entitat.

Narcís Sala va dimitir com a president per problemes econòmics, i el club es va veure evocat a la tercera divisió durant gairebé dues dècades, entre el 1953 i el 1968.

L'època daurada

Però després d'uns quants anys al dic sec, l'equip va aconseguir remuntar el vol, i el 1968 els andresencs van aconseguir el tan anhelat ascens a segona divisió gràcies a una promoció d'ascens amb l'Alcoià. Als anys següents el club va viure la seva època daurada, encadenant vuit temporades a la categoria de plata, amb destacades actuacions a la Copa del Rei i superant els 6.000 socis, la qual cosa va portar a la construcció d'un nou estadi.

Serien els millors anys de la història de l'equip del Narcís Sala que es veuria evocat a anys molt calamitosos durant les darreres tres dècades del segle XX i principis del XXI.

El pou de tercera i una època decadent

La temporada 1979/1979 va marcar un punt d'inflexió al club barceloní amb el seu descens a la tercera divisió. Una llosa que arrossegarien durant força dècades en què l'equip va aconseguir algunes vegades classificar-se per a les promocions d'ascens però que al final serien infructuoses.

Després de dues dècades al pou de tercera divisió, l'equip amb la direcció a la banqueta de Jaume Creixell va aconseguir pujar a la Segona Divisió B. Era la temporada 1989/1990, i l'equip aconseguiria mantenir la categoria fins a caure una altra vegada al pou de la tercera divisió la temporada 1993/1994, i que l'esperava una llarga travessia pel desert.

L'arribada de Joan Gaspart i l'intent de portar l'equip al futbol professional

Amb la presidència de Joan Gaspart el 2004, i que al seu dia també va ser el màxim mandatari del FC Barcelona, el club es va marcar com a meta la consecució del futbol professional. Després d'uns anys a tercera, l'equip no va tornar a pujar a la Segona Divisió B fins a la temporada 2007/2008.

El club semblava que podria recuperar els seus moments d'esplendor quan la temporada 2008/09 el club va guanyar la seva primera Copa Catalunya, després de vèncer el FC Barcelona a semifinals i el RCD Espanyol a la final. A la lliga va acabar en tercera posició, disputant la promoció d'ascens a Segona Divisió, però va caure a la primera eliminatòria davant l'AD Alcorcón.

Però el moment en què el Sant Andreu va fregar amb la punta dels seus dits la segona divisió va ser la temporada 2009/2010, quan l'equip va caure a la tanda de penals a la tornada de l'última eliminatòria contra la Ponferradina. En aquell equip hi havia jugadors molt destacats com Mayor que va acabar a segona amb la Ponferradina o Manu Lanzarote que va arribar a primera divisió de la mà del RCD Espanyol.

De la caiguda a Tercera a la recuperació (2012-2024)

A la temporada 2013/2014, i amb una gran inestabilitat institucional, i amb Joan Gaspar fora de la presidència, l'equip va tornar a caure a tercera divisió. No seria fins a la temporada 2022/2023 quan l'equip va pujar a la Segona RFEF després de superar en la promoció d'ascens un històric com el Salamanca Club de Futbol.

Des de llavors l'equip ha intentat pujar l'equip a primera divisió, però sense èxit fins avui. Sense anar més lluny, el conjunt català va quedar quart classificat la temporada passada, però va acabar caient a la primera ronda contra el Zamora frustrant qualsevol opció de pujar de categoria.

El rècord d'abonats per pujar a Primera RFEF

Amb l'objectiu per al curs vinent de tornar a intentar l'ascens a Primera RFEF, el Sant Andreu ha aconseguit ser l'equip amb més nombre d'abonats de tota la Segona RFEF, amb una xifra que supera els 4.500 abonats segons informa @GradaBpro.

L'equip començarà els entrenaments de pretemporada el dia 22 de juliol, abans de disputar el famós Torneig dels Històrics, que reuneix els clubs més il·lustres de la ciutat de Barcelona, com són el Júpiter, l'Horta, el Sants o el Martinenc o el mateix Sant Andreu.

El Torneig d'Històrics, que es jugarà al Municipal del Guinardó entre els dies 29 de juliol i 4 d'agost. Dotze clubs participaran a la XXXVIII edició de la competició, en què el Sant Andreu s'ha proclamat campió en cinc ocasions. Pel que fa a la competició domèstica, el Sant Andreu es prepara per tornar a competir la temporada que ve al Grup 3 de la Segona RFEF.