Un jugador de futbol amb l?uniforme del Reial Valladolid en un estadi amb l?escut de l?equip al costat.

Què se n'ha fet d'Alberto, davanter del Valladolid dels 90?

Alberto López Moreno, un dels davanters més carismàtics de la història del Real Valladolid

El Real Valladolid ha tornat a la Lliga EA Sports una temporada després del descens a la categoria de plata. I ho ha fet de manera directa, quedant segon classificat i amb un joc molt vistós que ha enlluernat l'aficionat pucelà.

El club que presideix Ronaldo Názario iniciarà el seu camí la propera campanya jugant contra un altre de recent ascendit, i que també ha estat un any a la lliga Hypermotion, com és el RCD Espanyol. L'equip blanquivioleta torna a la divisió on ha jugat més temporades, un total de 46, i on la seva millor ratxa va ser de 1980/1981 a 1991/1992 quan es va mantenir 12 campanyes a la màxima divisió.

Una de les dècades més prolíferes de l'equip val·lisoletà es va produir entre la dècada dels 80 i 90. En aquell equip, on van passar jugadors mítics com Ravnić, Miljius, Albesa, Gonzalo, Fernando Hierro, Lemos, Damian, Minguela, Albis, Jankovic i Peña, trobem un davanter amb un olfacte golejador innat i superlatiu com va ser Alberto López Moreno.

Alberto López, recala a Pucela i lidera una de les millors campanyes del Real Valladolid

Alberto López va ser un davanter madrileny que va iniciar la seva carrera futbolística al CDC Moscardó l'any 1987. Després de sis mesos a l'equip de la ciutat de Madrid és cedit al Reial Burgos on només va romandria una temporada, abans de fitxar pel que seria el seu equip més important en la seva etapa com a professional. Alberto López aterra al Real Valladolid la temporada 1988/1989.

Alberto López va debutar a primera divisió amb un Valladolid que en aquell temps era un conjunt molt competitiu. El davanter madrileny va aconseguir anotar 10 gols en els 32 partits que va jugar en la seva primera temporada com a balquivioleta. La campanya següent, la 1988/1989, va ser una de les més recordades a Pucela. L'equip dirigit per Vicente Cantatore, va aconseguir arribar a la final de Copa del Rei on va perdre contra el Reial Madrid en un matx on van ser superiors, però on no van tenir fortuna de cara al gol.

Alberto va ser un dels artífexs d'una temporada en què l'equip val·lisoletà va destacar en la seva participació a la ja extingida Recopa d'Europa on van ser eliminats als quarts de final per l'AS Mònaco a la tanda de penals. Un partit on els castellanolleonesos també van ser superiors al quadre monegasc. Alberto va ser un dels grans revulsius en atac, que aprofitava els espais a l'esquena de la defensa per anotar gols.

L'heroi de l'ascens a primera divisió

L'excel·lent campanya de finals dels 80 del Reial Valladolid va deixar seqüeles com el traspàs de Fernando Hierro al Reial Madrid, o el fitxatge del tècnic Vicente Cantatore per al Sevilla CF. Però un dels grans referents que seguia tenint el conjunt val·lisoletà era un Alberto López que seguia deixant tardes d'un deliciós futbol a Zorrilla.

Però una mala campanya com va ser la del 1991/1992, va portar l'equip als inferns de segona on Alberto López es va erigir com l'heroi de l'ascens la temporada següent de l'equip pucelà. Alberto va ser el màxim anotador d'aquell Real Vallodolid, amb un total de 19 dianes en els 36 partits que va disputar. La seva habilitat infal·lible per escórrer-se dels defensors i atacar l'esquena de la defensa es va convertir en un mal son pels seus oponents, deixant constància que érem davant d'un dels grans davanters que han passat per Valladolid.

Pas pel Racing de Santander i retorn a Valladolid abans de penjar les botes

Després de 7 temporades vestint l'elàstica val·lisoletana, i havent disputat un total de 206 partits en els que va anotar 57 gols, Alberto és traspassat al Racing de Santander. A l'equip càntabre Alberto va estar tres temporades en què va jugar 94 partits i va materialitzar 19 gols.

La temporada 1998/1999 Alberto torna a la que va ser casa seva i on l'ariet madrileny havia fet gaudir l'aficionat val·lisoletà. Alberto va tornar amb una experiència consolidada a l'esquena, i en aquesta segona etapa al Reial Valladolid va disputar 89 partits en què va anotar 13 gols.

Alberto havia perdut l'espurna d'aquell jugador àgil, esmunyedís, veloç, però amb una experiència a l'esquena. Més experimentat, i que va deixar en pucela les últimes tardes de futbol abans d'anar-se'n al Numància la 2001/2002 i al Palència de tercera divisió la 2002/20023 on va penjar, definitivament les botes.

Els números de la cursa d'Alberto López eren superlatius. Doncs el davanter madrileny va acumular 16 temporades com a professional, un total de 427 partits disputats en què va aconseguir anotar 95 gols. Deia adéu a la pràctica del futbol una de les llegendes blanquiviolades.

Incorporació als serveis mèdics del Real Valladolid i al partit més important de la seva vida

Però després de dues dècades des que va deixar el club val·lisoletà, Alberto va tornar a la que va ser casa seva durant 10 temporades com a metge del club l'any 2014. I ho va fer amb tota la il·lusió del món de poder formar part del cos tècnic del qual ha estat l'equip que ha portat al cor durant els anys en què va estar actiu com a futbolista.

DE FÚTBOLISTA A MÉDICO | LA HISTORIA DE ALBERTO LÓPEZ MORENO

Un treball que Alberto veuria truncat el desembre de 2023, després d'una dècada com a metge del club, a causa d'una tricoleucèmia, un tipus de càncer a la sang, que el va allunyar dels seus deures fins a sis mesos. Alberto López Moreno recorda que va passar 16 dies ingressat a l'hospital i com mostra el seu agraïment a tots els que li van donar suport va afirmar que: "Gràcies a tantes persones que m'han demostrat tant d'afecte al llarg d'aquest temps".

Era el partit més important de la seva vida, i, segurament, el gol que més transcendència podia tenir en la seva carrera com a professional, aquesta vegada com a metge del club. Finalment, el maig del 2024, Alberto López rep l'alta i supera una malaltia en un temps rècord per tornar a reincorporar-se als serveis mèdics del Real Valladolid.

Alberto López recordava amb les llàgrimes als ulls estar veient un partit del seu equip des de la televisió de l'hospital, quan els aficionats pucelans van mostrar una pancarta de suport a què durant 10 anys havia estat el doctor del primer equip. Alberto recorda aquest moment, i en què va subratllar que: "Estava veient el partit amb la meva dona i els meus fills i em vaig posar a plorar. Va ser una cosa molt bonica, com quan els aficionats de Fons Nord van mostrar una pancarta de suport".

Una gesta més del mític davanter madrileny, que als 57 anys pot seguir posant el seu granet de sorra al club que el va rellançar i amb què tantes tardes i nits de glòria va regalar a Zorrilla. Aquest és i ha estat Alberto López Moreno.