Pau Cubarsí surt en defensa de Lamine Yamal: ‘Intenten…’
La concentració de la selecció espanyola a Las Rozas ofereix un parèntesi competitiu, però no silencia el debat blaugrana. Entre dobles sessions i xerrades tàctiques, el nom de Lamine Yamal, absent per lesió, torna a ocupar converses, preguntes i titulars. El context exigeix precisió i una veu autoritzada des de dins del grup.
Un dels grans atractius de les aturades de seleccions és que els mitjans tenen més accés a poder xerrar amb jugadors. I això no sol passar habitualment, ja que els clubs són més restrictius amb la premsa.
En aquest context, en una xerrada amb el Sport, Pau Cubarsí descriu Lamine com un futbolista capaç de resoldre partits per si mateix. El central afegeix que el seu company sap aïllar-se del soroll, mantenir la calma i competir amb naturalitat tot i la pressió. “Hi ha gent que no vol que li vagi tan bé i intenten desestabilitzar-lo, però és fort mentalment”, va afirmar amb contundència. El defensa reivindica així una idea compartida a la plantilla: protegir el talent jove i mesurar el relat extern amb fets sobre la gespa.
Cal tenir en compte que durant els últims mesos, Lamine Yamal ha estat al centre de l’huracà per la seva vida fora dels camps. I això que tot just té 18 anys. La celebració del seu aniversari, la seva ruptura amb Alex Padilla, la seva trobada amb Fati Vázquez, la seva nova relació amb Nicki Nicole, el seu pare… Per a molts, acaparar aquests titulars de la premsa rosa pot ser un gran hàndicap per a la seva evolució en el futbol; no opinen el mateix els que l’envolten.
Lesió controlada i temps raonables per evitar recaigudes
L’extrem continua amb tractament per molèsties al pubis, una zona que reclama prudència i càrregues progressives. Al club es maneja una estimació curta, al voltant de dues setmanes, sempre condicionada per sensacions i resposta a la feina. El pla contempla una reintegració esglaonada, primer amb part del grup i, més tard, amb minuts controlats. La prioritat implica evitar cronificar símptomes i assegurar un retorn estable en un calendari exigent.
Cubarsí, autocrític amb el Barça i ambiciós amb Espanya
El central també va elevar el llistó d’exigència després de les dues derrotes recents, invocant intensitat i correcció d’errors. Assumeix que la reacció exigeix més continuïtat en la pressió alta i millor gestió del ritme sense pilota. En clau selecció, el gironí apunta a deixar encarrilat el bitllet mundialista amb jerarquia. El seu creixement en el perfil esquerrà, a més, amplia variants per al cos tècnic en escenaris de bloc mitjà.
També va tenir paraules boniques cap a un dels seus companys de defensa, Eric García. "No havíem coincidit en anteriors vestidors, però sí als Jocs i els últims anys. Tenim la similitud de ser de la Masia, catalans i que ens agrada la filosofia del club. Crec que ens complementem molt bé", va proclamar.
