L'exdirectiu del FC Barcelona, Toni Freixa, ha sortit a la palestra per parlar de la complexa situació que viu el FC Barcelona a nivell econòmic. El club blaugrana arrossega un fort deute de l'anterior directiva presidida per Josep Maria Bartomeu.
Al final, Bartomeu va deixar l'entitat blaugrana amb un deute de 1.3500 milions d'euros, una massa salarial disparada, i contractes excessivament llargs i que va complicar a l'actual Junta Directiva poder-se desprendre d'alguns dels jugadors que no comptaven per al tècnic de l'equip.
I és que, si recordem les declaracions de l'actual CEO del Barça, Ferran Reverter, va destacar que si hagués continuat la mateixa plantilla al curs en què van entrar a la Junta, la massa salarial hauria estat de 835 milions d'euros, un 108% sobre els ingressos recurrents. Afegint que també hi va haver despeses d'intermediaris molt elevades.
Reverter va apuntar a un increment d'un 56% de les despeses de gestió entre la temporada 2016/17 i la 2019/20, a causa d'una manca de govern i de gestió. Entre la temporada 2016/17 i la 2019/20 es multipliquen per 6 els costos financers per a l'increment del deute net i per la manca de planificació financera, detallen des del Barça, afegint que les pèrdues pel Covid-19 van ser de 43 i 65 milions d'euros a la temporada 19/20 i els primers nou mesos de l'exercici 20/21, respectivament.
Les palanques i la venda de Barça Studios que va acabar amb el tancament de Barça TV
Una altra de les urgències que tenia l'actual Junta Directiva de Joan Laporta era l'activació de les diferents palanques per poder afluixar la soga que ofegava el coll de l'entitat. En aquest sentit, l'agost del 2022. La primera a través de la venda de drets televisius de LaLiga durant els propers 25 anys a Sixth Street, un fons d'inversió californià que té el 20% de la propietat de l'equip de la NBA San Antonio Spurs i també treballa amb el Reial Madrid.
L'operació es va concretar amb el 10% d'aquests drets. Amb aquest ingrés, el club va tenir una plusvàlua total de 267 milions d'euros i va poder salvar els comptes de l'exercici 2021/22.
La segona palanca va tornar a ser la venda de drets per a la TV a Sixth Street, en aquesta ocasió en percentatges més elevats: un 15% més pels quals va rebre prop de 400 milions d'euros, per un període de temps de 25 anys. Això vol dir que el Barcelona va rebre uns diners anticipats per rebutjar en els propers 25 anys part dels seus ingressos concurrents i assegurats.
La tercera palanca es va anunciar públicament en paral·lel al fitxatge del defensa francès Jules Koundé, que va costar 50 milions d'euros. Va ser la venda del 25% de Barça Studios, on se centralitza tota l'oferta audiovisual del FC Barcelona. La compradora, que va pagar 100 milions d'euros, és Socios.com.
I, finalment, el club es va veure obligat a activar una quarta palanca que suposava venda del 29'5% del Barça Vision al fons alemany Libero ia NIPA Capital. Amb això, el Barcelona va rebre 120 milions d'euros.
Tot plegat va comportar el juny del 2023 el tancament definitiu de la televisió del club, Barça TV, i amb això l'acomiadament de tots els treballadors.
Les polèmiques paraules de Toni Freixa per seguir sanejant el club
Toni Freixa, que va ser directiu entre el 2003 i el 2005 a la primera etapa de Joan Laporta, va tornar a la Junta Directiva de Josep Maria Bartomeu el 2014 fins a l'any 2015. En bona mesura sorprèn l'exdirectiu blaugrana quan al programa ' 'La Porteria'' de Pitu Abril, ha declarat que veuria com una bona opció per al club la venda de Lamine Yamal per 200 milions d'euros i que, d'aquesta manera, ajudarien a seguir sanejant les arques del club.
Precisament, vendre un dels actius de present i de futur que té el Barça per a la propera dècada i que deixaria una plantilla minvada de futbolistes del talent innat de futbolistes com Yamal. Un cop produïdes aquestes declaracions, han estat molts els que a les xarxes socials han culpat Toni Freixa, com a part del govern Bartomeu , de tot el caos econòmic que està arrossegant l'entitat culer.