Tocant al mite de la "integració" cal dir que molts immigrants són inintegrables o inadaptables, principalment per dos motius: la incultura i la religió, dos motius que sempre solen anar plegats. Han fugit del tercer món, no pas per gust, sinó per necessitat.
Quan arriben aquí no fan el mínim esforç per "integrar-se", viuen en guetos, continuen captenint-se com vivien allà, amb els seus costums, amb nous drets adquirits, però sense deures, gràcies als ajuts i subsidis, gaudint d'un millor benestar...
La solució estaria en l'educació, sobretot dels infants, cosa complicada quan tenim un sistema educatiu pèssim i aquestes comunitats són refractàries a qualsevol influència "infidel". Ergo.... No way "No way", vol dir que millor que no vinguin, perquè el conflicte entre comunitats incompatibles és inevitable, com s'està demostrant dramàticament cada dia.
Augment de la inseguretat i la delinqüència
Sortim a apunyalament diari i la degradació de la societat no té aturall. Hi ha un altre aspecte que considero molt important: nosaltres, com a éssers "civilitzats", hem estat educats amb el tabú de la violència. Occident ha evolucionat culturalment (guerres a banda) perquè com a societat hem aconseguit que les decisions i la resolució dels conflictes siguin per la via pacífica. La democràcia com a sistema polític n'és una mostra: votem i acceptem el resultat.
Tot el sistema judicial es basa en aquesta premissa. El tabú de la violència és la línia vermella a partir de la qual s'encenen totes les alarmes. De fet, el feixisme (aquest mot tan banalitzat) es defineix per l'ús de la violència. Com a occidentals "civilitzats" no podem acceptar-la. En canvi, hi ha societats en les quals la violència gaudeix d'un prestigi, és la manera en què el poder s'imposa. Això és així en els casos de les bandes de carrer, grups paramilitars o extremismes de caire politico-religiós que promouen i practiquen l'ús de la violència.
Entenc que caldria distingir la violència física d'altres menes de violència, com ara la verbal, la psicològica, la social, etc. No tot és colpejar, torturar, occir, sinó que podem violentar els altres de múltiples formes... Per exemple, el famós "discurs d'odi" (un comodí ben actual) és violència? És violència denunciar públicament que hi ha violència física i real als nostres carrers? És violència la censura salvatge que fan els mitjans oficials de la violència real als nostres carrers, amagant sempre l'autoria d'aquesta? El "discurs d'odi" és incitació a l'odi? Existeixen violències més o menys encobertes.
El sistema imposa els seus dogmes i els seus tabús, sovint ideològics. Per què hi ha temes dels quals no es pot parlar? Per què hi ha qüestions que cal amagar? Som criatures? Ens fa por la veritat? Ah, i un altre mite fatídic: el mite de la tolerància... No es pot tolerar tot, i menys els intolerants.
Un apunt final
Quan el sistema judicial i policial fallen, com està passat ara mateix a casa nostra, el futur es presenta molt fosc. La garantia de la "civilització" és la llei i l'ordre, defensat per la "violència legítima" de les forces i cossos de seguretat. Si tot això fa figa, el caos i la violència seran inevitables. A qui interessa que arribem fins aquí? Deixo moltes preguntes a l'aire. En resum: els mites de la integració i de la tolerància, sumats al tabú de la violència i la fallida del sistema judicial-policial, ens estan portant al Desastre...