L’odi és un sentiment natural. Com l’amor. La naturalesa humana és així. Like & dislike. Fílies i fòbies. Odiar no és cap delicte. Com no ho és estimar. Els humans vivim amb aquesta polaritat. Sempre ha sigut així. Quan es criminalitza o s’estigmatitza un sentiment natural com l’odi (des de pretensió wokista del bonisme happy flower), s’està imposant una ideologia totalitària que retalla la llibertat d’odiar a qui em surti dels dallonses… Només faltaria que estigués prohibit odiar!
Diuen que l’odi és “tòxic” (ara tot és tòxic) i que millor estimar-nos els uns als altres, fomentar la pau i la concòrdia… Discrepo! L’odi pot ser molt saludable, molt detox, en la mesura que serveix per a focalitzar la teva ràbia i frustració, desfogar-te, esbravar-te, expressar tot allò que et fa sentir malament en comptes d’empassar-t’ho fins que se’t podreixi dins… Odiar és millor que estimar? Jo no he dit pas això. Sóc partidari d’ambdós sentiments, perquè formen part nosaltres.
Un sentiment natural
És tan “estranya” aquella persona que no ha estimat mai com aquella que no ha odiat mai… Com que ara el que volen són zombies sense sentiments, autòmats transhumans, és lògic que ataquin els sentiments naturals que ens fan humans, persones normalment constituïdes, mamífers amb una certa complexitat racional i afectiva…
Volen un ramat neutre, acrític, unidimensional, submís (islam vol dir submissió), incapaç de sentir res autèntic, fort, radical, profund… Volen xaiets políticament correctes que obeeixin els despropòsits i arbitrarietats del poder establert, que no expressin cap disconformitat, que no es queixin… Ho tenen fomut. Fracassaran. Recordeu que a 1984 d’Orwell estava prohibit estimar (Lliga AntiSex), però hi havia els “Dos Minuts d’Odi”, teledirigits pel Partit… Estima el que puguis, odia el que vulguis. Odia amb totes les teves forces i estima amb tot el teu cor.
Una crida a no tenir por
No tinguis por de sentir el que sents, expressa tot allò que et surti de dins, espontàniament, lliurement… Els delinqüents són ells, els lladres són ells, els inquisidors són ells, els odiables són ells, aquesta colla de lliberticides odiosos que ens volen fer la vida impossible…
Odiem-los amb totes les nostres forces!!! Que l’odi, al capdavall, és una estratègia de l’instint de supervivència. L’esclau odia l’amo. El català odia el nyordo. El lliure odia els enemics de la llibertat. Odia per damunt de les teves possibilitats. I estima’t, sobretot estima’t, Defensa la teva dignitat com a ésser humà català odiant tot allò que ataqui la teva humanitat i la teva catalanitat. Via fora els adormits!