Sílvia Orriols destapa el forat negre del Fons Català per a la Solidaritat
Quan els partits del règim es posen solemnes parlant de "solidaritat internacional", normalment vol dir una cosa. Un forat negre per on desapareixen milions d'euros de tots els catalans.
I avui, al Parlament, la diputada d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha fet allò que ningú s'atreveix a fer. Posar noms, xifres i vergonyes damunt la taula.
37,5 milions d'euros volant cap al no-res
Orriols ha començat fort: 37,5 milions d'euros destinats al que anomenen "cooperació i solidaritat".
Però quan grates una mica, no hi ha solidaritat. Hi ha xiringuitos, projectes ideològics i un sistema dissenyat per regar amb diners públics les ONG amigues del règim.
Ella ha repassat alguns exemples de l'escàndol
700.000 € per a “Teixint Resistències Globals” entre Catalunya, Palestina, Colòmbia, Moçambic i Mèxic.
1.000.000 € per a “Protecció Espai” a Colòmbia.
1.000.000 € per a “Resiliència i Memòria Històrica” a Guatemala.
650.000 € per a un projecte “multisectorial transformador” de gènere a Moçambic.
412.000 € per a “Activistes pels drets dels migrants”.
700.000 € per combatre “discursos d'odi, racisme i extrema dreta”.
En definitiva, la versió internacionalitzada del wokisme subvencionat pels catalans.
El detall més bèstia: no hi ha cap control
I aquí arriba la bomba de la sessió. Segons ha denunciat Orriols:
No hi ha auditories independents.
No hi ha indicadors objectius.
No hi ha obligació real d'informar.
El 2023, de 128 projectes finançats, només 12 van presentar memòria econòmica completa. Només 12. Ni un 10%. La resta? “Confieu en nosaltres”. Tal com ha dit Orriols: “tothom sap que a l'Àfrica i Amèrica Llatina no hi ha corrupció, oi?”
El secret que no volen que se sàpiga: el 80% dels diners… es queda aquí. L'altre punt que ha aixecat polseguera. Segons l'informe de transparència de la pròpia coordinadora d'ONGD, entre el 70% i el 80% dels diners de cooperació es queda a Catalunya.
En què?
Sous.
Lloguers d'oficines.
Dietes.
Viatges “tècnics” en business.
És a dir. Les ONG cobren diners públics per “ajudar” països del sud global… però la major part es queda en nòmines i despeses pròpies.
Com ha rematat Orriols:
“El que anomenen cooperació és, en realitat, un pla de rescat de les ONG omnívores.”
Però hi ha diners per a Open Arms i companyia, això sempre
Orriols no ha deixat escapar l'oportunitat de recordar els favors institucionals al lobby proimmigració massiva. Ho ha fet amb la frase més comentada de la intervenció.
“Aneu donant diners i Creus de Sant Jordi a Open Arms i altres organitzacions partidàries del tràfic d'humans.”
Impacte total. El Govern, mur de silenci
I mentrestant, a Catalunya…
Orriols ho ha deixat clar. Mentre els partits del règim envien milions fora, un de cada quatre infants catalans està en risc de pobresa. Centenars de pacients esperen tractaments innovadors que l'administració diu que són massa cars.
I encara hi ha més. Els serveis socials estan col·lapsats. La sanitat i l'habitatge, en emergència.
I la pregunta final ha deixat el Govern glaçat:
“S'han donat un cop i no recorden que el seu deure és governar per als ciutadans catalans i no per als de Guatemala i Moçambic?”
Conclusió
Una intervenció contundent, ordenada i devastadora. Una d'aquelles preguntes parlamentàries que deixa al descobert el clientelisme ideològic i la mala gestió del Govern. I una crida d'atenció immensa a un sistema de cooperació internacional que necessita una auditoria profunda i urgent.
Aliança Catalana torna a fer allò que els altres no faran mai: demanar explicacions reals sobre el destí dels diners públics.
