L'elecció de noms per als nadons a Catalunya no és només una qüestió de tendències o preferències personals, sinó que també reflecteix dinàmiques socials i culturals profundament arrelades. Els noms que encapçalen els rànquings anuals solen respondre a una doble pulsió: la de la tradició i la del canvi. Aquesta dualitat s'ha fet especialment visible el 2024, any en què s'ha produït un gir rellevant en les preferències de les famílies catalanes.
Noves preferències en els noms més escollits a Catalunya
Segons les dades publicades recentment per l'Idescat, enguany destaca la irrupció de dos noms que, fins ara, mai havien liderat el rànquing de manera simultània. Sofia, amb 432 nenes registrades, s'ha convertit en el nom més escollit per a les nenes, desbancant noms històrics com Júlia i Martina. En el cas dels nens, Martí, amb 352 nadons, encapçala el llistat, seguit de Biel i Marc, noms que mantenen una presència constant tot i que amb lleugeres variacions.
Aquest canvi, aparentment anecdòtic, marca la fi de la llarga hegemonia de Júlia i Martina, noms que han dominat les estadístiques durant més d'una dècada. Les dades confirmen que Júlia va ser el nom més posat entre 2017 i 2022, mentre que Martina va tornar a liderar el 2023.
La irrupció de Sofia i la consolidació de Martí apunten cap a una diversificació en les preferències i cap a una possible recerca de nous referents identitaris dins la societat catalana.
El rànquing es completa amb altres noms com Ona, Mia i Emma, que continuen ocupant posicions destacades, així com Gala i Olívia. Entre els nens, Marc —que havia estat el nom masculí més freqüent durant més d'un quart de segle— recupera posicions després d'haver cedit protagonisme a Leo el 2022. Ara, noms com Nil, Mateo, Àlex, Jan, Pau i Pol mantenen la seva rellevància, mostrant la riquesa i varietat dels referents actuals.
Evolució dels noms
Aquestes dades no passen desapercebudes per a entitats i col·lectius dedicats a la defensa i promoció de la llengua catalana. Institucions com l'Institut d'Estudis Catalans o Plataforma per la Llengua han subratllat reiteradament la importància de mantenir viva la toponímia i l'antroponímia pròpies com a eina de preservació cultural.
El fet que noms d'arrel clarament catalana —com Martí, Biel, Nil, Pau o Jan— continuïn ocupant llocs destacats s'interpreta com un símptoma de bona salut lingüística, malgrat l'entrada progressiva de noms internacionals o adaptacions globals.
D'altra banda, diversos especialistes en sociolingüística apunten que l'auge de noms com Sofia, amb un origen d'ús internacional, però una forta implantació en el context europeu, pot respondre a fenòmens de globalització i obertura, sense que això impliqui necessàriament una pèrdua d'identitat. Aquesta realitat reflecteix la capacitat de la societat catalana d'incorporar elements externs sense renunciar a la seva singularitat.
Noms catalans després de la imposició dels noms en castellà
L'elecció dels noms propis ha estat històricament un indicador de la situació de la llengua catalana i de les actituds socials envers la mateixa cultura. Durant dècades, especialment en períodes de repressió política o de forta presència de la llengua espanyola en l'àmbit administratiu i educatiu, molts pares optaven per noms castellanitzats o adaptats. Amb la recuperació de la democràcia i la normalització lingüística, s'ha produït una clara recuperació dels noms d'arrel catalana.
Aquesta evolució s'ha mantingut gràcies a campanyes de conscienciació i a l'impuls institucional, però també a la vitalitat de la societat civil. La popularitat dels noms catalans conviu ara amb la flexibilitat d'incorporar nous noms, en un equilibri que reforça la diversitat, però manté l'arrelament.
Experts en la matèria, com els sociolingüistes de la Universitat de Barcelona, subratllen que l'elecció del nom és una de les primeres decisions de transmissió de patrimoni immaterial i un dels gestos simbòlics més rellevants a l'hora de construir identitat.