Fa set anys, en un míting electoral al País Basc, un dia abans de la Diada nacional de Catalunya, i en plena mobilització política i civil pel referèndum d'autodeterminació programat pel primer dia d'octubre, el ministre d'Afers Exteriors en funcions de l'Estat dels espanyols, José Manuel García-Margallo, va advertir que el "desafiament sobiranista" de Catalunya és el "més important" que enfronta Espanya, ja que "d'una crisi se'n surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible".
Totes, absolutament totes les circumstàncies i casuístiques de l'atemptat de fa set anys, apunten al mateix origen. Una coincidència d'odis. Una simultanietat d'oportunitats per al mal. Dues sinergies que es retroalimenten. El primer, un odi profund i desesperat cap als catalans, en un moment crític davant d'un acte d'autodeterminació incontestable d'un poble totalment mobilitzat. El segon, una aversió insondable, una venjativa malvolença contra tot l'occidental, guiada pel fanatisme més abjecte.
Els secrets d'Estat, la guerra bruta, les mentides necessàries, les operacions encobertes, les falses banderes. Suposo que el dia d'avui tothom es pregunta encara perquè Itàlia, Portugal, Alemanya o Bèlgica, estats europeus que comparteixen un marc anomenat Unió Europea, no han forçat al seu soci, també europeu anomenat Regne d'Espanya, a iniciar una investigació conjunta i profunda sobre els orígens, autors, connexions i responsabilitats per a l'atemptat que va acabar amb la vida de ciutadans europeus i dels seus països.
Suposo que ningú oblida que el Regne Unit, que acabava de votar en un referèndum abandonar la UE, també va patir l'assassinat d'un dels seus ciutadans, i a dia d'avui no ha formalitzat cap demanda cap a l'Estat dels espanyols per l'esclariment dels fets. Entenc que tothom recorda que algunes de les víctimes de l'atemptat provenien d'Argentina, Austràlia o els mateixos Estats Units, i que ni un d'aquests Estats ha exigit, de manera formal i continuada, una investigació exhaustiva sobre un atemptat en el qual ciutadans dels seus països van ser assassinats.
7 anys sense respostes
Totes les preguntes estan fetes i no hi ha cap resposta. Només els idiotes creuen en coincidències. Perquè els Estats es protegeixen entre ells i s'encobreixen en tot el necessari. El joc de poder i les pressions internacionals són un equilibri on la seva estabilitat nacional i la balança d'interessos va sempre per sobre de la veritat, la justícia, la llei i la vida. Les peces sobre el tauler, les evidències més palmàries, els motius més que clars, el moment idoni, però tothom desviant l'atenció.
Els catalans som l'únic poble al món que entén que va passar realment el sagnant agost del disset. El primer pensament que va tenir la majoria de nosaltres, la intuïció que allò anava més enllà de la barbàrie integrista, la intuïció que les paraules de Margallo no eren un avís, sinó una calculada i ben planificada profecia.
Els catalans estem en guerra. Una guerra sorda i permanent, davant d'un enemic sense contemplacions i sense escrúpols. Un enemic amb recursos, poderosos aliats, que ha utilitzat i utilitzarà totes les eines al seu abast per colpejar-nos, desanimar-nos, crear el caos i destruir-nos. Faríem a no oblidar-ho mai. I faríem bé en no oblidar mai l'actitud covarda, mesquina, cínica i col·laboracionista d'aquells polítics catalans que no van fer, ni han fet ni faran mai res per contrarestar l'enemic, per esclarir la veritat, per no fer mai tot el possible per defensar la vida dels ciutadans allà on sigui i quan sigui.
L'espessa boira tòxica, política i mediàtica, que es va desplegar immediatament després dels assassinats, donant la veu als familiars dels terroristes, acusant de feixistes a qui criticava la tebiesa ambiental i la normalització del radicalisme salafista, allunyant tota sospita d'un atac de falsa bandera que tothom intuïa de manera visceral.
Només la independència i convertir Catalunya en una fortalesa de llibertat i pau podrà evitar que l'odi d'allà i de més enllà es tornin a unir per matar-nos. No oblidarem, mai.