Quatre persones posant de manera divertida darrere una barana amb un cel ennuvolat de fons.

Milford Mocs & Gunther Cucs – Heavy català fil pa randa

Tots els detalls sobre aquest grup de heavy metal en català

24/09/2024 19:01:00h

Milford Mocs & Gunther Cucs, és un grup heavy de metall català, creat l'any 2010, originals de Lleida. Jordi Castells (guitarra i veu) i Guillem Tugués (baix i veu) són el cap bicèfal que ha creat aquest esser musical. Amb el pas del temps s'han incorporat nous membres, Jesús Nogales (Bateria) i Mark Kurosaki (guitarra solista).

Es caracteritzen per fer una música dura, molt creativa, carregada de ritmes i detalls amb unes lletres crítiques i satíriques. No és un grup que es repeteixi, ni que baixi el ritme. La seva contundència és sorprenent i està assegurada. La seva música no la fa qualsevol, s'ha de ser un virtuós per estar a la seva altura.

- Ens podeu parlar del vostre origen, com vàreu començar, a on heu estudiat, en resum quines van ser les vostres primeres passes?

Guillem: vaig començar a tocar el baix a l'edat de quinze anys perquè vaig escoltar Iron Maiden per la ràdio, abans d'això la música no m'havia interessat gaire.

Jordi: En el meu cas vaig començar a tocar tard, cap als divuit anys. Sempre havia crescut escoltant rock & roll clàssic i la Nova Cançó catalana, però als noranta l'explosió del grunge i el metall em va enganxar i al final vaig optar per comprar-me una "sis cordes". Sabia música i llenguatge perquè havia fet solfa i piano de petit, però no fos res que m'hagués enganxat al seu moment.

Guillem: Ens vam conèixer quan el Jordi reclutava membres per formar un grup (Plowshare) l'any 2002 i des de llavors gairebé sempre hem tocat junts.

- Vosaltres heu fet: Cremem los putos bancs, i Els Pets: Atracament a la caixa. Quines diferències ideològiques observeu en el tractament de la cançó?

Jordi: De fons no n'hi ha gaires. Potser l'única diferència és que el Gavaldà i companyia volien recuperar el que és seu, en el cas de la nostra cançó el personatge que relata pateix una mena de brot psicòtic a l'estil de Falling Down.

- Un dels grups més trempats de Lleida, és Pastorets-Rock, que n'opineu d'ells?

Jordi: És una banda original, divertida i festiva. Saben apoderar-se de l'escenari i el que fan, ho fan bé. Ideal per ballar en una festa major.

- El metall ha evolucionat molt, i s'han creat molts estils. Quin estil esteu tocant?

Jordi: Encara ens sorprèn que en aquest gènere musical sempre es vulguin posar etiquetes concretes. Hi ha bandes que per definir el seu so diuen fan servir fins a 7 noms de subgèneres diferents, tots ben ordenats. Quin estil és Pastorets Rock? Una orquestra de versions? Un grup de pop? Un grup de rumba? De rock? No ho sé, tots els membres de Mocs i Cucs escoltem diversos estils de metall però també de molts altres gèneres. Jo (com passa a la majoria de gent que escriu música), quan faig les cançons, tinc un bagatge de tot el que he escoltat i a partir d'aquell pòsit, escric al damunt el que vull expressar. De vegades em surten temes més hard rock, de vegades més ràpids, o més progressiu, o més melòdics, i amb parts diferents. Jo crec que fem metall, i a partir d'aquí si algú hi vol veure un gènere concret, doncs endavant.

Durant molt de temps ens han dit que "es nota molt" la influència de Sangtraït en la nostra música, quan a mi és una banda que no m'ha dit mai gran cosa.

- La música que esteu fent, és dura, però és molt tècnica i creativa. Quins recursos feu servir quan toqueu?, pedals, sintetitzadors, guitarres, teclats?

Jordi: Jo soc el que se'n diu un negat per a la tecnologia. Tinc un amplificador, una guitarra i un afinador. El Marc, guitarra solista, sí que porta força pedals perquè li agrada tocar unes parts solistes més espectaculars. De teclats no en fem servir, sempre he cregut que els teclats no haurien de pertànyer al món del heavy metal, però bé, és una simple opinió personal.

Guillem: Ocasionalment, programem parts de sintetitzador a les gravacions d'estudi, però en directe optem per un so més cru i no disparem cap mena de sample. Pedals a dojo, això sí.

- Sou un grup, amb unes característiques pròpies. Que penseu que us fa diferents d'altres grups del gènere?

Jordi: Molts cops escolto bandes que semblen sortides d'un motlle de fàbrica. Personalment, m'interessen els grups que, en una mateixa actuació, són capaços d'oferir-te tastos variats dins de tota la seva oferta creativa. He anat a concerts de gent de renom que durant una hora només he escoltat més del mateix. A mi això em cansa, i suposo que és per aquest motiu que, dins del gènere que toquem, em surt de fer cançons heterogènies si les compares les unes amb les altres. També una característica que ens defineix és que cantem en català, en el nostre dialecte, i que no tenim pèls a la llengua, ens mullem en temes polítics o religiosos, no ens fa por parlar de qualsevol cosa, que crec que és el que hauria de ser normal. D'altra banda, cuidem força les lletres, és una cosa que valorem.

Guillem: Probablement, la nostra actitud despreocupada i la gran varietat d'elements diferents que incorporem a les cançons han acabat esdevenint el que es coneix com la nostra marca de la casa.

- De quina actuació teniu millor record i per què?

Jordi: Com a Mocs & Cucs amb banda completa només fa un parell d'anys que funcionem, però un concret que recordem amb afecte és el primer bolo amb què es va estrenar el Marc amb nosaltres, l'abril del 2023 al Cafè del Teatre de Lleida.

- De quina actuació teniu el pitjor record?

Jordi: Un cop que vaig veure una banda de tribut a Estopa en una festa major. Va ser demencial.

Guillem: Personalment, recordo un concert que vaig fer fa molts anys, tot i que no era amb Mocs & Cucs, en el qual vaig estar tocant amb el baix desafinat tota l'estona i no me'n vaig adonar fins que vam acabar. Penso que no es pot fer gaire pitjor que això.

- Podeu viure de la música? Quines relacions professionals teniu?

Jordi: Tots treballem perquè som pobres i és complicat compaginar una banda amb tot plegat, és evident que en aquest país no es pot viure del heavy metall. Però ens ho prenem com un projecte il·lusionant i encara batallarem per poder publicar més música i compartir-la als escenaris que puguem amb tot aquell qui en vulgui gaudir.

Repassem la seva discografia:

Cadàvers en estat avançat de descomposició. Àlbum. 2011

Benvolgut ciutadà. Single. Any 2015

La infiltració comunista. Single. Any 2015

Més Cervesa, Collons!. Single. Any 2018

3 àmfores. Single. Any 2018

Mort i enterrat. 2 cançons. Any 2017

Aviat ho pagareu. 2020

El Mantodeu. 2 cançons. Any 2022

Cremem los putos bancs. Àlbum. Any 2024