No fa falta ser amant del teatre per conèixer Joan Lluís Bozzo. Un dels millors actors i directors de teatre de les últimes dècades a Catalunya. Nascut a Barcelona l'any 1953, des de molt jove es va dedicar a la interpretació tot i que també va estudiar Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer diferents papers dels Pastorets al seu barri, a Gràcia, però ràpidament es va posar a dirigir els seus propis espectacles.
Després d'uns anys passejant-se per diferents teatres de Catalunya, es va integrar a la companyia Dagoll Dagom l'any 1978, on es convertiria en un dels seus principals referents i des d'aleshores no s'ha aturat. Teatre, teatre i més teatre.
Els espectadors de TV3 segurament recordaran la Memòria dels Cargols. Hi apareixia Pep Cruz, un jovenet Biel Duran, Alex Casanovas i, evidentment Joan Lluís Bozzo que representava un capellà i, a més, era un dels creadors. Un capellà que, per cert, era tot un personatge. Un dels personatges més recordats. A la sèrie en qüestió hi va lligada una paraula o una expressió: espremulla.
Tothom qui recordi la sèrie, recordarà la paraula espremulla. I és que en un capítol d'aquesta sèrie parlen de mots inventats relacionats amb l'agricultura. L'espremulla representa que és una planta o aliment. I el mateix Bozzo li ha fet un homenatge a aquesta paraula, perquè ell mateix es diu així a la xarxa social X.
Ara és el Viver Tres Turons qui ha volgut fer l'homenatge a Josep Lluís Bozzo i a la seva trajectòria en el món del teatre i ha decidit anomenar espremulla a una planta que no tenia nom popular. Evidentment, com totes les plantes, sí tenia nom científic, però no un nom conegut pel públic general. A partir d'ara, la Zannichellia palustris es dirà espremulla. Ho expliquen a través d'un fil de Twtter.
Fil de Twitter | Twitter
Fil de Twitter | Twitter
Fil de Twitter | Twitter
Trajectòria professional de Josep Lluís Bozzo
A inicis de 1978 es va integrar en la companyia Dagoll Dagom on va treballar com a actor i director a 'Antaviana', que narrava contes de Pere Calders. Més endavant va participar a 'Nit de Sant Joan' (1981), amb música de Jaume Sisa i uns anys més tard a 'Glups!' (1983), que es basava en l'obra gràfica de l'humorista francès Lauzier.
Com a director va dirigir 'El Mikado' (1986), que era una adaptació catalana d'una opereta anglesa de Gilbert i Sullivan i en una de les representacions històriques per excel·lència de Dagoll Dagom, en Mar i Cel, l'any 1988, concretament en l'adaptació lliure de Xavier Bru de Sala. Més tard, en 'Flor de nit (1992) i en 'T'odio amor meu' (1995).
Dos anys més tard, va participar en 'Pigmalió' (1997) i en 'Els pirates' (1997). Ja en el nou segle, va participar en 'Cacau' (2000); en 'Poe' (2002); en 'La Perritxola' (2003) de Jacques Offenbach. Altre cop en Mar i Cel, que va tornar ser un èxit l'any 2004 i 2014 (ara a finals de 2024 i principis de 2025 torna als escenaris). I ja més recentment, l'any 2016 va dirigir també el musical "Scaramouche" i finalment "Maremar" l'any 2018.
