Un home gran somrient en un cercle vermell superposat a una imatge de quatre homes amb vestimenta antiga, un sostenint una llanterna i un altre un barret de palla, amb una planta d'àloe vera en un test marró en primer pla.

'La memòria dels càrgols' de TV3 i l'herba que li fa un homenatge: 'Joan Lluís Bozzo..

Joan Lluís Bozzo s'ha dedicat tota la vida al teatre, especialment de la mà de Dagoll Dagom

No fa falta ser amant del teatre per conèixer Joan Lluís Bozzo. Un dels millors actors i directors de teatre de les últimes dècades a Catalunya. Nascut a Barcelona l'any 1953, des de molt jove es va dedicar a la interpretació tot i que també va estudiar Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer diferents papers dels Pastorets al seu barri, a Gràcia, però ràpidament es va posar a dirigir els seus propis espectacles. 

Després d'uns anys passejant-se per diferents teatres de Catalunya, es va integrar a la companyia Dagoll Dagom l'any 1978, on es convertiria en un dels seus principals referents i des d'aleshores no s'ha aturat. Teatre, teatre i més teatre. 

Els espectadors de TV3 segurament recordaran la  Memòria dels Cargols. Hi apareixia Pep Cruz, un jovenet Biel Duran, Alex Casanovas i, evidentment Joan Lluís Bozzo que representava un capellà i, a més, era un dels creadors. Un capellà que, per cert, era tot un personatge. Un dels personatges més recordats. A la sèrie en qüestió hi va lligada una paraula o una expressió: espremulla.

Tothom qui recordi la sèrie, recordarà la paraula espremulla. I és que en un capítol d'aquesta sèrie parlen de mots inventats relacionats amb l'agricultura. L'espremulla representa que és una planta o aliment. I el mateix Bozzo li ha fet un homenatge a aquesta paraula, perquè ell mateix es diu així a la xarxa social X. 

Ara és el Viver Tres Turons qui ha volgut fer l'homenatge a Josep Lluís Bozzo i a la seva trajectòria en el món del teatre i ha decidit anomenar espremulla a una planta que no tenia nom popular. Evidentment, com totes les plantes, sí tenia nom científic, però no un nom conegut pel públic general. A partir d'ara, la Zannichellia palustris es dirà espremulla.  Ho expliquen a través d'un fil de Twtter. 

ara ja s'han trobat.😊🌱 Les plantes aquàtiques submergides han passat sempre tan desapercebudes que moltes només tenen nom científic però en moltes llengües no en tenen de popular. En un capítol d'aquesta sèrie de TVC dels anys 90 s'inventaven el mot espremulla fent veure que
Fil de Twitter | Twitter

Viver Tres Turons @TresViver 22 d’ag. era alguna cosa agrícola per acostar un estudiós que venia de ciutat àvid de coses pintoresques del camp. La Zannichellia palustris, en endavant espremulla😉, és una herba més comuna del que sembla, que viu totalment submergida i que nosaltres en cultivem perquè fa una bona funció depuradora i de refugi per amfibis i per insectes depredadors de mosquits. No és cap alga: te arrels, tija i fulles i fa una petita flor tipus espigueta que fa llavors. Pels profans pot fer pensar una micona a l'alga Chara vulgàris, que sí que té nom popular: asprella. Per això fins i tot ens podem imaginar que etimològicament vingués d'asprella molla, perquè la Zannichellia és molt més suau, més blava, més molla. Espremulla en algunes comarques...🤔
Fil de Twitter | Twitter

Viver Tres Turons @TresViver · 22 d’ag. Algunes fonts especialitzades es refereixen en català a aquesta herba (de la família de les potamogetonàcies) com a zaniquèllia, però no deixa de ser una recent catalanització amoïnada del llatí. Veus si no és més sexy espremulla! @espremulla @CoriCalero @FloraCatalana @EnricGoma @pauetvidal @termcat
Fil de Twitter | Twitter

Trajectòria professional de Josep Lluís Bozzo

A inicis de 1978 es va integrar en la companyia Dagoll Dagom on va treballar com a actor i director a 'Antaviana', que narrava contes de  Pere Calders. Més endavant va participar a 'Nit de Sant Joan' (1981), amb música de Jaume Sisa i uns anys més tard a 'Glups!' (1983), que es basava en l'obra gràfica de l'humorista francès Lauzier.

Com a director va dirigir 'El Mikado' (1986), que era una adaptació catalana d'una opereta anglesa de Gilbert i Sullivan i en una de les representacions històriques per excel·lència de Dagoll Dagom, en Mar i Cel, l'any 1988, concretament en l'adaptació lliure de Xavier Bru de Sala. Més tard, en 'Flor de nit (1992) i en 'T'odio amor meu' (1995).

Dos anys més tard, va participar en 'Pigmalió' (1997) i en 'Els pirates' (1997). Ja en el nou segle, va participar en 'Cacau' (2000); en 'Poe' (2002); en 'La Perritxola' (2003) de Jacques Offenbach. Altre cop en Mar i Cel, que va tornar ser un èxit l'any 2004 i 2014 (ara a finals de 2024 i principis de 2025 torna als escenaris). I ja més recentment, l'any 2016 va dirigir també el musical "Scaramouche" i finalment "Maremar" l'any 2018.