8-8-24 Quin dia! La performance (trolejada) de Carles Puigdemont no hagués estat possible sense la connivència de Pedro Sánchez. És impossible que lo d'ahir hagués ocorregut sense el concurs del gobierno de madrit. La segona fuga de Fuigdemont rebla l'esperpent processista i situa Puigdemont a l'altura de Houdini, el mític escapista.
Tot s'ha esdevingut a la regió nord-est de la monarquia bananera nyorda. Ridícul mundial. Em llevo i trobo un missatge from USA: 'Looks like Puigdemont is back in action. Think the authorities will find him before he leaves Spain again?' Poques coses hi ha més fàcils que detenir algú que ha anunciat que serà en un lloc determinat (amb escenari!) a una hora determinada. No cal ser un agent secret del c n i, un mortadelo pro.
Es va deixar el marró en mans dels Mossos d'Esquadra mentre la GC i la PN se n'anaven a la platja a apatrullar. OK. No oblideu que als Mossos els paga el ministerio del interior de marlaska (= sanches) Insisteixo: Res no s'explica sense el beneplàcit de sanches el qual encara avui rep el suport de Junts... L'amnistia s'havia d'haver aplicat, però la prevaricació d'un jutge ho impedeix. La separació de poders salta pels aires convertint la democràcia en una critocràcia (govern dels jutges).
Recordem que sanches, en campanya, es va comprometre a què faria tornar Puigdemont detingut... Aleshores, què ha canviat ara? El suport que té de Junts. Ahir no es va activar cap mecanisme del c n i, cap operatiu efectiu a banda de la improvisació desproporcionada dels mossos ("Operació Gàbia", nom molt adient per a la situació catalana: estem tancats dins la gàbia espanyola) Recordem que el control fronterer és de responsabilitat estatal. En fi.
El protagonista d'ahir no va ser l'enterramorts Isla, sociata 155. Ell, com a gris funcionari, volia enllestir el tràmit. El veritable prota va ser Puigdefucker o Fuigdemont, com més us agradi. Ah, i els 9 brillants minuts de la pastoreta de Ripoll gràcies als quals va guanyar 300 followers nous a X i uns milers de vots...
Tot plegat és molt confús. L'única cosa clara és que els processistes fan sempre política espanyola, en clau estatal, confiant que el poli bo els anirà millor que el poli dolent. Indultats i amnistiats per l'amo, aquí pau i després glòria. Ho anomenen "normalització" (de la colònia) Un neopujolisme peixcovista, al capdavall, com el pacte d'ER155 reeditant el tripartit. I què hi guanyem els catalans? Continuar sent espanyols. La independència ni hi és ni se l'espera.
És impossible, afirmen. El que sí, que és possible, és continuar cobrant nòmines de Ñ cada mes ad aeternum... El discurs de Fuigdemont d'ahir es resumeix així: Aspanya és molt, molt dolentota, sobretot els jutges, i en som víctimes, però encara som aquí, tenim dret a decidir, sóc octubrista amb la boca petita (8"), m'han d'amnistiar sí o sí, i em faig fonedís perquè sanches m'ha dit que si el continuo recolzant igual ho aconseguim, de guanyar la guerra civil... (que, com deia Lluís Botinas ACS aquí sempre se'n va dir "La guerra d'Espanya") Així estem.
Tot és Espanya. Tot és 155. Tot, els processites inclosos, la Generalitat inclosa, el Parlamentcat inclòs, els Mossos inclosos, i Fuigdemont inclòs, mentre no es demostri lo contrari (la qual cosa no obsta que jo m'alegri de què l'ocell sigui "lliure" fora de l'abast de l'estat aspanyol)
Posats a embolicar la troca i fer profecies, si a sanches no li surt bé la jugada, pactarà Junts amb el PP? Potser després d'un segon tripartit vindrà un segon majestic... La història es repeteix. Nihil novum sub sole. Via fora els adormits!