La cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de París, que hauria d'haver estat l'escenari ideal per mostrar el millor de la cultura francesa i occidental al món, es va convertir en un espectacle lamentable, una embogida paròdia grotesca i surrealista, que va acabar humiliant França i, a través d'ella, a tot Occident. Allò que podria ser una celebració de l'esport, la unitat i la bellesa de la diversitat cultural universal es va transformar en un immens freak show insuportable, on la cultura woke més delirant i de mal gust va impregnar cada instant de l'esdeveniment. Des del primer moment, es va fer evident que alguna cosa no anava bé. Els tradicionals elements de la cultura francesa, com la música, l'art i la història, van ser relegats a un segon pla indefinit i boirós per cedir l'autèntic protagonisme a una exhibició caòtica i desordenada de missatges políticament trastocats portats a l'extrem més extravagant i risible.
La França de Macron
Personatges estrafolaris, disfresses ridícules i actes que semblaven trets d'un malson surrealista van desfilar davant d'una audiència estupefacta, que no podia creure el que veia. En una última escena insultant per centenars de milions de persones arreu del món, fins i tot es van atrevir a escarnir l'Últim Sopar, episodi clau en la tradició cristiana, que Jesucrist va celebrar amb els seus dotze apòstols la nit abans de la seva crucifixió.
Aquest esdeveniment, fonamental per diverses raons teològiques i culturals, i que ha estat àmpliament representat en l'art i la literatura occidental al llarg dels segles, va ser parodiat ahir a París per un seguit de personatges extrets d'una pel·lícula de terror bufonesc, en una mostra definitiva que la França de Macron ha perdut qualsevol connexió no només amb l'elegància o el refinament, sinó amb la més elemental sobrietat o cultura estètica.
En lloc de sentir-nos orgullosos de la nostra història i cultura, vam ser testimonis d'una autèntica desfilada de penúries, amb representacions exagerades i distorsionades de les lluites socials i identitàries, presentades d'una manera que va resultar ofensiva per als atònits i soferts espectadors. La cerimònia va ser una demostració clara de com la cultura woke ha portat al límit l'absurd i la vulgaritat, en un intent desesperat per ser inclusius i avantguardistes, però que va acabar resultant un insult per a la intel·ligència i la sensibilitat del públic. Només una infinitament petita i sectària part de la societat pot avalar un desplegament d'irracionalitat tan lamentable i ultratjant.
Aquest espectacle grotesc no només va ser una humiliació per a França, sinó que també va projectar una estudiadíssima imatge de decadència i malaltia de tota la civilització occidental. En cap lloc del món s'acceptaria un espectacle d'un gust tan impresentable, i menys en una ocasió tan significativa com la inauguració dels Jocs Olímpics, que hauria de ser un moment de celebració i orgull nacional. Però resulta cada vegada més evident que només unes ments profundament enemigues de la cultura occidental i de tot el que representa poden idear aitals manifestacions de desvergonyida bogeria, relligant la imatge d'Europa a una mena de frenesí suïcida que en realitat voldrien com a una profecia autocomplerta d'acceptació mortal.
Els perills del wokisme
És moment de reflexionar en llibertat sobre el moment històric en que ens trobem. Aquesta cerimònia és un mirall trencat, un vomitiu reflex de la direcció que estan prenent les nostres societats sota la influència d'ideologies radicals que pretenen destruir qualsevol vestigi de tradició i bon gust. El resultat és un panorama cultural desolador, on l'autèntica bellesa i el veritable art són substituïts per una caricatura grotesca de valors progressistes mal entesos.
La gent s'ha adonat del que està passant, i aquest espectacle ha estat un punt d'inflexió. No podem continuar permetent que una minoria sorollosa imposi la seva agenda a costa de la nostra herència cultural i del sentit comú. És hora de combatre aquest canvi cultural, i el primer pas per fer-ho és a les urnes. Els ciutadans de les democràcies occidentals tenen el poder de fer sentir la seva veu i de posar fi a aquesta deriva woke que està destruint el teixit de les nostres societats.
Cal un canvi de rumb cada vegada més urgent, i aquest canvi només es pot aconseguir democràticament, tombant els règims d'esquerres, globalistes i anticulturals que han permès que aquesta ideologia delirant impregni tots els àmbits de la vida pública.
Només així podrem recuperar el respecte per la nostra cultura i la nostra història, i assegurar-nos que esdeveniments com el d'aquest divendres no es converteixin mai més en un espectacle de vergonya i degradació. París era ahir la Ciutat de la Llum Apagada, un trist recordatori de la decadència d'Occident sota la influència de la cultura woke. Però també un despertador, una crida a l'acció per a tots aquells que estimen la cultura, la història, els valors i el bon gust. És hora de dir prou i de recuperar la dignitat de la nostra civilització.