Podria semblar que l'Estat dels espanyols, que lidera la Unió Europea en taxes d'atur en totes les franges possibles i en la que la taxa d'atur dels immigrants legals s'acosta al 20 %, s'està suïcidant en directe quan el seu president promet un quart de milió de llocs de treball per a immigrants africans.
De fet, aquestes declaracions serien motiu de tal polèmica en un Estat en les condicions econòmiques i socials del regne d'Espanya que causarien una important crisi de govern, quan no la dimissió del mateix president. Però per entendre el nivell baixíssim de controvèrsia que han generat a nivell estatal i la insignificant polèmica a Catalunya, cal entendre què és l'Estat i quina funció hi té Catalunya.
L'Estat dels espanyols és un negoci, que les seves elits han sabut perpetuar durant segles, creant un ecosistema social, cultural i econòmic vertical de tall autoritari que manté la seva població sotmesa a una dictadura de l'estupidesa autocomplaent.
La funció de Catalunya, en la seva condició de colònia espoliada, ha estat durant segles aportar el grau de civilització i progrés econòmic que permetés a les elits espanyoles finançar la seva estructura de poder. Això s'ha aconseguit amb el pes de les armes, la pressió institucional, una classe política, cultural i empresarial entregada al col·laboracionisme i el pes demogràfic propi i importat.
L'estratègia espanyola
És en aquesta darrera arma, combinada amb els efectes devastadors i continuats de totes les altres, que l'elit de l'Estat dels espanyols ha trobat la manera de resoldre, al seu entendre, dues qüestions vitals.
Primera, perpetuar el model econòmic de saqueig constant als catalans, encara que sigui destruint l'ecosistema industrial català i substituint-lo, amb el beneplàcit de les capes socials nostrades, oportunistes, analfabetes i sicàries, per un ecosistema de baixa productivitat, sous precaris, innovació desapareguda i una sensació perpètua de pa sec per avui i indigència per a demà. Segona, inundar Catalunya amb l'horda més alienada, ignorant, violenta i acultural que es pugui trobar al món, per propiciar el caos als carrers de Catalunya, un col·lapse ingestionable i degradant de tot el que és públic i privat al país, i erigir-se en únic poder capaç de posar ordre en el desgavell tàctic que haurà orquestrat.
El nacionalsocialisme espanyol és la sublimació d'aquesta pauta mafiosa, colonial i extractiva, però hi ha un problema que ha de resoldre.
Quan Catalunya va plantar cara
El problema és que durant l'octubre de 2017 Catalunya decideix saltar el pla autonòmic i entrar en un camí que l'Estat dels espanyols només pot mirar de controlar a través d'una classe política desacreditada i corrupte, i sobretot del nacionalisme banal, fomentant la desmemòria i l'estultícia global. És un problema enorme, que l'Estat i tots els seus poders només poden mirar de solucionar entregant les institucions representatives, via ERC i Junts, al colonial socialisme normalitzador de calamitats.
Catalunya és en un moment extremadament perillós si tria malament qui ha de presentar batalla a les institucions per recuperar-les, per una banda, i si s'adorm a la palla en l'àmbit civil, deixant-se arrossegar per un derrotisme sense fonament en el moment més rellevant possible. Perquè Catalunya és, alhora, en un punt històric que presenta enormes oportunitats per a la llibertat si la unió entre independentisme institucional i organitzacions civils sap conjugar una activitat multilateral conjunta amb l'objectiu de crear l'Estat català, lliure, sobirà i independent.
Què s'hi pot fer?
L'únic que cal és una intel·ligència col·lectiva enfocada en el rellevant, audàcia individual per ajudar en allò en què cadascú estigui més dotat per fer, i ignorar amb tota la fortalesa d'esperit els cants del signe espanyol que alguns semblen voler entonar pel país. La nostra fortalesa està en marxa. Tinguem consciència del poder i la responsabilitat que tenim.