Toni Soler diu això sobre Joan Puigcercós: ‘No va voler…’
Toni Soler
El conegut productor televisiu revela un dels secrets més ben guardats de la història del seu exitós programa d’humor polític català.
Aquesta inèdita confessió ha generat un autèntic terratrèmol mediàtic entre els seguidors del popular format de sàtira que triomfa a la nostra televisió.
L’esperada entrevista del gran geni de l’humor televisiu ha deixat titulars que ningú no havia pogut imaginar fins ara mateix. Tal com desvelava recentment el portal En Blau, el mític presentador català va decidir buidar el pap davant de Ramon Pellicer. Aquesta esperada conversa al programa televisiu Vèrtex va servir per fer un repàs espectacular als vint anys de trajectòria del seu projecte estrella.
El creador de Polònia sempre ha mantingut una relació molt especial amb els diferents líders polítics del nostre país durant aquestes dues dècades. Gairebé tots els candidats acceptaven participar encantats en els divertits gags per intentar guanyar simpatia i vots durant les sempre tenses campanyes electorals. Però hi va haver una sorprenent excepció que va deixar tot l’equip del programa completament descol·locat i buscant respostes per aquella incomprensible decisió.
El sorprenent candidat republicà que va decidir dir no a la popular sàtira televisiva
Durant aquells anys d’intensa efervescència política, els creadors del format humorístic convidaven habitualment els aspirants a la presidència de la Generalitat de Catalunya. La majoria d’aquests líders institucionals deien que sí immediatament per por a quedar retratats negativament o perdre visibilitat mediàtica davant dels seus rivals. La resposta final de Joan Puigcercós va trencar completament tots els esquemes previstos per la direcció del reconegut programa emès per la televisió catalana.
El carismàtic expolític d’Esquerra Republicana va considerar que un autèntic candidat seriós i rigorós no havia de participar activament en aquell conegut espai paròdic. Toni Soler explicava recentment amb certa estupefacció que l’exdiputat republicà gaudeix d’un excel·lent sentit de l’humor en la seva faceta estrictament personal i privada. Tot i aquesta coneguda personalitat extremadament bromista, va preferir mantenir un perfil institucional completament rígid durant la seva decisiva i exigent cursa cap al poder.
La sorprenent i impactant repercussió d’aquesta negativa inèdita dins del panorama televisiu actual
Aquesta gran revelació històrica arriba precisament quan els polítics lluiten desesperadament per aparèixer als programes d’entreteniment més exitosos del complicat moment mediàtic actual. L’estratègia comunicativa dels mandataris actuals passa per mostrar imperativament una imatge extremadament propera i simpàtica davant dels milions d’espectadors que miren atentament les grans pantalles. L’estimat comunicador català va voler comparar directament aquesta vella i sorprenent anècdota amb els recents fenòmens televisius que arrasen implacablement a totes les cadenes estatals.
La sorprenent decisió d’aquest destacat líder independentista demostra perfectament com ha canviat dràsticament la forma de fer comunicació política durant aquests últims vint agitats anys. Abans es valorava immensament mantenir una imatge pública molt seriosa per poder transmetre autèntica confiança i seguretat als possibles votants de la formació política. Actualment resulta pràcticament obligatori participar activament en els programes televisius d’humor per evitar semblar un dirigent gris, extremadament avorrit i desconnectat dels greus problemes ciutadans.
El gran llegat mediàtic d’una anècdota que ja és història televisiva pura
El recent guardó Ondas per celebrar el vintè aniversari del programa demostra magistralment l’èxit continuat d’aquest mític format televisiu tan estimat per tota l’audiència catalana. Aquesta increïble història sobre el ferm rebuig de l’històric dirigent republicà quedarà guardada per sempre dins dels millors arxius daurats pertanyents a la nostra televisió.
Els carismàtics protagonistes d’aquest divertit episodi mediàtic ja han deixat enrere aquelles velles tensions derivades de les sempre esgotadores i aspres campanyes electorals polítiques. Solament ens resta preguntar obertament quants meravellosos secrets inèdits com aquest continuen absolutament amagats dins dels grans i influents despatxos directius de la nostra televisió.