Tragèdia mortal en un accident a Montgat
Un vehicle dels Mossos d'Esquadra
Dol a la B-20
La immensa fragilitat dels vehicles lleugers de motor torna a ser completament evident avui. Un nou episodi dramàtic i molt fosc sacseja completament tota la xarxa viària de Catalunya. La contínua pèrdua de vides humanes al volant sembla no tenir absolutament cap aturador. Cada vegada resulta bastant més perillós circular per certes rutes principals que sempre estan molt transitades.
Les màximes autoritats pertinents alerten obertament sobre una tendència actual que resulta realment molt preocupant. Una gran part de la ciutadania exigeix mesures urgents per evitar aquest increment inacceptable de sinistralitat. Aquesta modalitat de conducció requereix sempre molta concentració per poder anticipar qualsevol possible ensurt o imprevist.
El darrer succés de caràcter mortal demostra clarament la gran cruesa present a les nostres carreteres. Molt malauradament totes les estadístiques anuals referents a sinistres continuen creixent progressivament cap a xifres alarmants. Els senzills desplaçaments rutinaris més quotidians de la ciutadania poden acabar de la forma més tràgica imaginable.
Detalls de la tragèdia produïda a la via ràpida
Aquest fatídic dilluns es va registrar per desgràcia un nou accident mortal a la comarca del Maresme. Un conductor motorista va perdre tràgicament la seva vida mentre circulava tranquil·lament per la carretera B-20. Segons fonts del Servei Català de Trànsit aquest trist succés va tenir lloc al municipi de Montgat. Concretament el greu sinistre es va produir exactament al punt quilomètric vint-i-sis coma cinc de la via.
En aquell mateix precís moment la pobra víctima viatjava amb el seu vehicle en direcció cap a la C-32. El cos dels Mossos d’Esquadra va rebre un avís d’emergència quan just eren les tres de la tarda. De forma completament immediata diverses patrulles dels cossos policials van acudir ràpidament cap a la zona afectada.
Paral·lelament dues unitats o dotacions dels Bombers de la Generalitat van haver de treballar fort sobre el terreny. També hi van participar de manera activa dues unitats terrestres pertanyents al Servei d’Emergències Mèdiques català. Actualment totes les causes exactes que van provocar aquesta perillosa col·lisió encara es troben sota rigorosa investigació policial.
Un cap de setmana completament fosc a Catalunya
Aquest darrer fatal sinistre viari representa malauradament el quart motorista mort en un període de només quatre dies. Tota aquesta forta tragèdia general ja havia començat el divendres amb un accident extremadament greu a la Selva. Un jove conductor novell de tot just disset anys va morir de forma molt sobtada a Tossa de Mar.
Aquest jove adolescent conduïa tranquil·lament una petita motocicleta que va topar violentament i frontalment contra un enorme autocar. Afortunadament per a ells cap viatger ni passatger d’aquell autocar va patir cap lesió durant aquest fortíssim impacte. L’endemà al matí de dissabte la desgràcia més profunda es va desplaçar fins a la històrica demarcació de Tarragona.
Un home resident del Catllar de gairebé cinquanta-dos anys va perdre irremeiablement la seva vida a la carretera. La seva vella moto va xocar cruelment de cara contra un altre cotxe blanc a la via TP-2039. L’automòbil implicat directament es va incendiar ràpidament just després de patir aquell brutal xoc físic tan exageradament violent. La jove conductora del turisme cremat per sort només va arribar a patir algunes petites ferides superficials molt lleus.
La llista de víctimes continua creixent alarmantment
Després de rebre una primera i molt ràpida atenció mèdica la dona va obtenir l’alta mèdica allà mateix. El passat i plàcid diumenge va aconseguir portar encara força més ferits i morts a les vies principals catalanes. Un altre valent pilot de motocicleta va caure a terra de forma completament mortal a la meravellosa Vall d’Aran.
Aquest darrer sinistre de caràcter tan letal es va registrar oficialment a la sempre conflictiva carretera asfàltica N-141. De la mateixa manera que ahir totes les autoritats policials competents mantenen tota la investigació dels fets encara oberta. Resulta veritablement i totalment evident que tots els motoristes conformen un col·lectiu humà altament vulnerable davant de l’asfalt.
Les actuals i vigents mesures de prevenció semblen ara mateix massa insuficients per poder protegir tots els diferents usuaris. Conduir regularment un vehicle lleuger de motor exigeix extremar gairebé sempre absolutament totes les precaucions logístiques i necessàries. Molts professionals del sector viari exigeixen unes intenses campanyes de conscienciació cívica adreçades a absolutament tots els bons conductors. El gran objectiu principal del país sencer hauria de ser intentar pacificar qualsevol petita via transitable de tot el territori.
Reflexió urgent sobre el destí dels conductors fràgils
Les males xifres oficials publicades durant aquest mateix any resulten veritablement molt esfereïdores per a tota la nostra fràgil població. Un total de cent onze persones ben diferents ja han perdut la seva preuada vida a les perilloses carreteres d’aquí. Dins de tot aquest balanç numèric tan macabre trobem un total de quaranta-vuit víctimes fatals que eren uns motoristes habituals.
Aquesta trista dada significa força clarament que pràcticament la gran meitat dels recents morts viaris anaven sempre en moto. Tota aquesta grisa i trista estadística tan profundament demolidora ens obliga moralment a repensar ràpidament tot el nostre model. Totes les nostres noves infraestructures civils haurien de poder garantir sempre i absolutament la màxima seguretat col·lectiva i personal.
Totes les principals institucions públiques de govern tenen sempre el gran deure moral d’actuar immediatament amb molta més contundència. Ara mateix cal poder implementar ràpidament noves estratègies molt globals per reduir dràsticament totes aquestes enormes pèrdues completament humanes. L’objectiu de protegir les persones civils que estan força més exposades ha de ser clarament una prioritat molt important. Absolutament cap curt desplaçament diari o setmanal hauria de poder convertir-se en una greu ferida familiar ja totalment i perpètuament irreparable.