La clara advertència d’un assessor fiscal sobre els impostos a l’habitatge

El pes de la fiscalitat espanyola converteix la compra d’una casa en una despesa inassumible per a moltes famílies

El mercat immobiliari travessa actualment un dels moments més complexos de les darreres dècades per als joves compradors. L’augment dels preus dificulta adquirir una residència sense tenir un gran estalvi previ garantit. Moltes famílies veuen com els seus somnis de ser propietaris s’allunyen a causa de les intenses pressions econòmiques. Els bancs han endurit dràsticament les condicions exigint unes garanties molt superiors a les d’anys anteriors. Aquest context financer advers representa avui una barrera immensa per a la gran majoria dels ciutadans espanyols.

Les principals dificultats inicials per accedir a un finançament hipotecari just dins el mercat espanyol

Qualsevol ciutadà necessita tenir guardat entre el vint i el trenta per cent del valor de l’immoble desitjat. Les entitats bancàries només volen finançar fins al vuitanta per cent de la taxació total. Aquests estrictes requisits obliguen les persones a dependre excessivament del seu entorn familiar per pagar despeses.

Les notaries i gestories afegeixen uns costos extres inevitables que incrementen molt el desemborsament inicial requerit. Moltes operacions immobiliàries cauen ràpidament per la total impossibilitat d’afrontar els enormes pagaments administratius inicials. Una planificació financera a llarg termini resulta totalment imprescindible per aconseguir finalment signar aquesta anhelada hipoteca bancària.

El costós impacte amagat de la tributació obligatòria en la compravenda i també la propietat

Les noves cases de construcció recent tributen obligatòriament amb un impost fix del deu per cent aplicat. Els immobles de segona mà impliquen pagar un impost autonòmic variable segons la comunitat autònoma corresponent. A Catalunya i a la Comunitat Valenciana aquesta gran càrrega pot assolir fàcilment el deu per cent. Emilio Baena alerta contundentment que adquirir un immoble implica firmar una subscripció silenciosa amb la hisenda pública espanyola. Segons aquest expert assessor fiscal els nous propietaris destinen xifres veritablement astronòmiques per pagar impostos acumulats anualment. Un simple pis de dos-cents mil euros pot arribar a costar cent vint-i-quatre mil euros en pagaments impositius. Tots aquests abusius abonaments es distribueixen de manera implacable i contínua durant tota la vida útil de l’immoble.

El demolidor estudi publicat per Fedea sobre les asfixiants càrregues fiscals domèstiques del govern espanyol

Un rigorós informe publicat per Fedea analitza totes aquestes inassumibles càrregues econòmiques dissenyades minuciosament pel govern estatal espanyol. La forta pressió tributària suportada pot superar fàcilment un esfereïdor seixanta-dos per cent del preu de compra original. Aquesta dada tan alarmant demostra la gran intervenció de diverses administracions públiques independents cobrant moltes taxes simultànies acumulades. Aquestes importants institucions recapten els diners sense mostrar cap tipus de coordinació financera que afavoreixi el ciutadà espanyol. Mentre es manté la casa el ciutadà ha d’abonar religiosament l’impost sobre béns immobles cada any. Al moment de formalitzar la venda posterior cal liquidar de nou diferents impostos municipals i autonòmics obligatoris exigits.

Espanya lidera tristament el preocupant rànquing europeu de pressió fiscal sobre qualsevol habitatge domèstic comprat

Aquesta successió de deutes provoca que el valor net real retingut pel comprador es redueixi molt notablement. Finalment només queda un trist trenta-vuit per cent de tota la inversió inicial aportada pel particular afectat directament. Tot i que cada tribut sembla raonable per separat la factura global devora dràsticament els estalvis d’anys acumulats. L’estat espanyol se situa com el quart país de tota Europa amb més exigències tributàries actualment.

Només els governs de Luxemburg, França i Bèlgica superen la increïble pressió impositiva que suporten els treballadors nacionals. El reconegut assessor subratlla que els polítics busquen solucions inútils ignorant deliberadament l’enorme problema de la dura fiscalitat. Les administracions haurien d’impulsar ràpidament una reforma integral real per abaratir tots aquests injustificables i excessius costos burocràtics. Aquesta necessària rebaixa impositiva suposaria un immens respir econòmic vital per a milers de famílies treballadores molt ofegades.