Revolta dels hotels contra l’Imserso

L’impacte financer de les tarifes desfasades sobre la rendibilitat del sector turístic i l’economia local

L’economia espanyola travessa un període marcat per una inflació resistent i tipus d’interès alts. Aquesta greu combinació macroeconòmica ha incrementat de forma molt notable els costos operatius de moltes empreses nacionals. Els bancs han endurit completament les condicions de finançament per certs sectors. Molts analistes financers adverteixen constantment que els marges de benefici s’estan reduint de manera bastant alarmant per als emprenedors. El sector del turisme no escapa pas a aquesta realitat econòmica tan complexa i extremadament desafiadora.

Fa uns quants anys els viatges subvencionats eren l’eina perfecta per sobreviure fàcilment. Durant els freds mesos d’hivern els establiments omplien les seves habitacions gràcies exclusivament a aquestes iniciatives estatals. Tots els pensionistes esperaven amb un gran entusiasme poder rebre ràpidament aquella famosa carta amb el codi per viatjar. Avui dia aquest model tradicional està generant unes pèrdues inassumibles per als diferents empresaris afectats. Les grans entitats financeres espanyoles miren amb molta preocupació els balanços d’aquests coneguts negocis turístics que actualment estan tan durament castigats.

L’impacte profund de la inflació sobre els marges financers dels establiments turístics espanyols

La patronal hotelera valenciana ha decidit plantar cara definitivament a les polítiques de preus. Segons diversos estudis econòmics recents els costos d’explotació d’aquests hotels han augmentat de cop més d’un trenta per cent. Actualment l’Estat espanyol paga únicament entre vint-i-vuit i trenta euros per cada persona i dia d’estada. Aquesta xifra econòmica hauria de cobrir la pensió completa, begudes, animació i allotjament de qualitat. Els càlculs d’Hosbec demostren molt clarament que els negocis necessiten rebre com a mínim trenta-cinc euros exactes. Com a conseqüència directa cada turista allotjat acaba suposant sempre un dèficit completament inassumible.

Les greus conseqüències econòmiques de mantenir unes tarifes públiques completament congelades i totalment desfasades

El president d’aquesta important associació afirma repetidament que renuncien de manera voluntària a guanyar diners amb aquest programa. No obstant això, consideren totalment inacceptable haver de finançar aquestes boniques vacances utilitzant els seus recursos propis. Aquestes pèrdues estructurals constants podrien obligar finalment a nombrosos establiments a tancar les seves portes durant tot aquest proper hivern. Si els hotels acaben tancant, s’espera una forta destrucció d’ocupació als municipis afectats. Molts restaurants, petits comerços i transports locals patiran una davallada molt important dels seus ingressos econòmics habituals. Aquesta perillosa aturada econòmica podria augmentar fàcilment i ràpidament la morositat bancària de totes les petites empreses de la zona afectada.

La necessitat urgent d’establir unes negociacions ràpides per actualitzar aquest pressupost turístic de l’Estat espanyol

Per poder solucionar aquest vell problema estructural cal augmentar el pressupost destinat a aquest programa. Tot el sector reclama unitàriament que les tarifes s’actualitzin cada any segons l’evolució de l’economia. Sense aquesta desitjada vinculació als preus reals, els contractes públics perdran completament el seu valor econòmic útil. Una altra bona mesura proposada implica potenciar la comercialització intel·ligent exclusivament durant els mesos d’ocupació molt més fluixos. Els durs mesos de desembre, gener i febrer són fonamentals per mantenir tota l’activitat econòmica. Si el ministeri competent decideix no reaccionar aviat, milers de places hoteleres desapareixeran molt ràpidament d’aquest catàleg.

Les entitats financeres observen atentament aquesta crisi per avaluar tots els riscos associats. Un possible bloqueig d’aquest programa social podria generar un autèntic terratrèmol destructiu per a tota l’economia de la costa valenciana. El diàleg actiu entre el govern estatal i els empresaris turístics resulta ser completament imprescindible. Aquesta negociació hauria de garantir la plena viabilitat econòmica sense destruir absolutament cap lloc de treball. Qualsevol altre desenllaç dramàtic només portarà conseqüències profundament negatives per a tota la xarxa turística espanyola durant els propers mesos d’activitat comercial. El temps disponible s’esgota ràpidament i les noves solucions efectives s’han de prendre abans de finalitzar tot l’any.