Lamine Yamal podria haver sigut jugador de l’Espanyol: tots els detalls

Lamine Yamal va estar a punt de ser perico i de jugar a Cornellà

El panorama del futbol mundial podria haver estat completament diferent si el febrer de 2014 la història hagués agafat un altre camí. Avui dia, Lamine Yamal és la gran joia del futbol internacional, consolidat com un pilar fonamental del FC Barcelona i havent trencat tots els rècords de precocitat existents. No obstant això, abans d’enlluernar el món vestit de blaugrana, el destí del jove crac de Rocafonda va estar a punt de lligar-se al de l’Espanyol, l’altre gran club de Catalunya, en un episodi clau de la seva infantesa que defineix perfectament com les petites decisions acaben configurant carreres llegendàries.

Els orígens d’aquest talent diferencial es troben al CF La Torreta, el club de barri on va fer els seus primers passos esportius i on va romandre durant cinc anys. Allà, les aptituds d’aquell nen a qui anomenaven afectuosament ‘Morenete’ ràpidament van transcendir el municipi de la Roca del Vallès. Segons relata Rafael Rodríguez, expresident de l’entitat, en una docusèrie esportiva, les actuacions del davanter eren tan aclaparadores que la direcció esportiva de l‘RCD Espanyol es va moure amb rapidesa: li van fer una prova i van arribar a presentar un conveni formal a la família amb importants avantatges si es decantaven pel club blanc-i-blau. L’interès de l’entitat periquita era ferm, sòlid i avantatjós.

Moviment important del FC Barcelona

La reacció del FC Barcelona no es va fer esperar quan els seus cercatalents van ser advertits de la presència d’un noi excepcional. Un observador del club blaugrana es va presentar a les oficines de La Torreta amb una determinació absoluta, assegurant que no calia cap mena de prova de selecció, ja que el seu ingrés a La Masia estava garantit de manera immediata. La urgència del Barça responia precisament al fet que sabien que el club blanc-i-blau ja havia mogut fitxa.

El punt d’inflexió es va produir en una reunió decisiva on es trobaven la mare del futbolista, Sheila, i el coordinador del club formatiu, Juanma. En un instant carregat de transcendència, quan li van preguntar directament al nen on preferia jugar, el petit Lamine Yamal va aixecar la mirada i va respondre amb total seguretat: «Jo vull anar al Barça».

Aquesta determinació infantil va marcar l’inici d’una trajectòria meteòrica a les categories inferiors barcelonistes, on va cremar etapes a una velocitat mai vista fins a debutar amb el primer equip de la mà de Xavi Hernández amb només 15 anys. Des d’aleshores, la seva progressió al Camp Nou l’ha convertit en el davanter franquícia del present i del futur de l’entitat.

La seva capacitat de desequilibri i la seva maduresa sobre el terreny de joc no només han meravellat els aficionats de l’equip català, sinó que l’han portat a ser una peça indispensable a la Selección Española, amb la qual s’ha coronat a l’elit europea consolidant-se com un dels millors extrems de l’actualitat. Una realitat daurada que va començar a dibuixar-se el dia que un nen de set anys va triar el color blaugrana per damunt de la proposta d’un rival ciutadà que va estar molt a prop d’assegurar-se el seu talent.