El missatge d’Iñaki Urdangarin als reis Felip i Letícia que ho pot canviar tot
El missatge d’Iñaki Urdangarin als reis Felip i Letícia que pot canviar-ho tot no arriba en forma de declaració pública ni d’entrevista televisiva, sinó a través d’unes memòries que prometen remoure velles ferides. L’exduc de Palma trenca el seu silenci i relata com va viure des de dins la seva caiguda en desgràcia i la relació amb la família reial. Un testimoni que, pel seu contingut, torna a situar la Corona al centre del focus mediàtic
Després de l’impacte provocat per les confessions del rei Joan Carles en les seves pròpies memòries, ara és Iñaki Urdangarin qui amenaça d’alterar el delicat equilibri institucional. El seu llibre, titulat Todo lo vivido: Triunfos, derrotas y aprendizajes, veurà la llum el pròxim 12 de febrer. Alguns dels fragments avançats ja anticipen un relat incòmode per a Felip VI i la reina Letícia
En les seves pàgines, Urdangarin repassa la seva entrada a la família reial després de casar-se amb la infanta Cristina, un món que assegura que mai no va acabar de comprendre del tot. Reconeix que va fer esforços per encaixar i adaptar-se a un entorn completament aliè per a ell. Tanmateix, també admet que el seu vincle amb els Borbó mai no va ser tan estret com aparentava des de fora
Aquest fràgil equilibri va saltar pels aires amb l’esclat del cas Nóos, un punt d’inflexió que va marcar la seva vida personal i pública. Mentre la infanta Cristina va acabar sent absolta, ell va ser condemnat i va acabar ingressant a presó. És en aquest moment quan, segons relata, es va sentir completament sol i desprotegit
“Quan les coses es van posar lletges, em vaig sentir abandonat”, confessa en les seves memòries, en una frase que resumeix el to del seu relat. Urdangarin sosté que la família reial va prendre distància de manera deliberada quan l’escàndol va començar a créixer. Aquest distanciament és el veritable missatge que, implícitament, llança ara a Felip VI i Letícia
Les memòries d’Iñaki Urdangarin
Un dels episodis més delicats del llibre se situa fins i tot abans que el cas esclatés públicament. Segons explica, el rei Joan Carles va enviar Fernando Almansa, aleshores cap de la Casa del Rei, als Estats Units, on el matrimoni residia temporalment. Allà es va produir una conversa que marcaria un abans i un després
Urdangarin assegura que el missatge era clar i que procedia directament del monarca. La recomanació va ser que es divorciés de la infanta Cristina per protegir la institució. La resposta, segons l’exduc, va ser immediata i taxativa per part de la seva aleshores esposa, deixant clar que no estaven disposats a cedir
El pas per presó ocupa també un espai central en les seves memòries i en el seu ajust de comptes emocional. Descriu aquesta etapa com una de les més dures de la seva vida, marcada per la por i la solitud. “Encara em tremola el pols en mirar cap a aquella foscor”, escriu, deixant constància de la petjada que li va deixar
Aquest llibre no és només un exercici de memòria personal, sinó un missatge directe a aquells que van formar part del seu passat institucional. En exposar el seu sentiment d’abandonament, Urdangarin reobre un debat incòmode sobre el paper de la família reial en els moments més crítics. Un relat que, pel seu contingut i el seu timing, pot canviar la percepció pública d’una història que semblava tancada
