L’argument surrealista d’una ex mossa espanyolista contra Albert Donaire abans del judici que és a punt de començar
Divendres de la setmana que ve se celebrarà finalment el judici civil contra Imma Alcolea, ex mosso d'esquadra espanyolista acusada d'assetjament sistemàtic contra Albert Donaire i la seva parella. La demanda reclama trenta mil euros per difamació i insults homòfobs proferits des de diversos comptes de Twitter durant mesos de campanya d'odi.
Aquest judici hauria d'haver tingut lloc fa temps, però l'acusada ha sol·licitat sis ajornaments successius per evitar donar la cara davant la justícia. El jutge ha denegat el setè intent de posposar la vista, demostrant que la paciència judicial també té límits quan algú intenta burlar sistemàticament el sistema.
L'argument que ho diu tot sense dir-ho
La defensa presentada per l'advocat d'Alcolea conté una frase que mereix figurar al museu del surrealisme jurídic espanyol. Segons consta a l'escrit de defensa, l'advocat afirma textualment que la seva clienta no té ni disposa de cap xarxa social ni compte de Twitter.
Però immediatament després afegeix una covardia tan il·luminadora que desmunta tota la seva estratègia: si es demostrés que aquests comptes són de la seva clienta, s'hauria d'entendre com un dret a la rèplica. Aquesta contradicció revela que fins i tot els seus defensors saben que les proves són aclaparadores i devastadores per a la seva versió dels fets.
Un informe pericial que ho deixa tot claríssim
Donaire i el seu equip jurídic disposen d'un informe pericial que acredita de manera incontestable que Alcolea és la propietària de tots els comptes de Twitter utilitzats per a l'assetjament. Aquest informe tècnic desmunta completament la tesi de la defensa i demostra el que tothom ja sabia: aquesta ex mosso va dedicar temps i energia a perseguir un activista català i la seva parella amb insults homòfobs i difamacions constants. El paral·lelisme amb els mètodes de l'Estat espanyol contra l'independentisme és evident: primer neguen, després minimitzen i finalment justifiquen l'injustificable.
Quan el cordó sanitari també funciona a la justícia
Aquest cas exemplifica com l'establishment espanyolista utilitza tots els mecanismes al seu abast per esgotar i castigar els independentistes. Els sis ajornaments no són casualitat sinó estratègia dilatòria per desgastar psicològicament les víctimes.
Però la resistència d'Albert Donaire davant aquesta campanya d'odi demostra que no es deixarà intimidar per mossos reciclats en trolls digitals ni per defensors jurídics que admeten el delicte mentre pretenen negar-lo. Aviat – excepte si Alcolea no té cap altre as sota la màniga – se sabrà el resultat de tot plegat.
