Aliança Catalana passa dels discursos als fets: 700 comerços denunciats per vulnerar el català
Aliança Catalana ha fet el pas que molts anunciaven i que cap executiu s’havia atrevit a executar. Defensa del català no amb proclames buides, sinó amb acció administrativa, dades i denúncies formals. El partit ha activat un procés de denúncia massiva contra més de 700 comerços que incompleixen l’obligació legal de tenir la retolació en català.
No és una campanya simbòlica. És una operació sistemàtica, territorialment concentrada —especialment a Barcelona i l’àrea metropolitana— i jurídicament fonamentada. El missatge és clar: la llengua és un dret, i la llei és clara.
URGENT: Salvem el Català amb @CatalunyaAC
Denunciem més de 700 establiments de la ciutat de #Barcelona per incompliment de la normativa lingüística!
Davant la deixadesa de funcions de la Generalitat, des d’Aliança catalana treballem per garantir els drets dels catalans! pic.twitter.com/0xAHHEFJ0t
— Aliança Catalana Barcelona (@Barcelona_ACat) December 27, 2025
Una realitat que incomoda el relat oficial
La magnitud de les denúncies posa en evidència el que molts han volgut amagar durant anys: el català ha estat progressivament expulsat de l’espai comercial amb la tolerància institucional.
Durant molt de temps, governs autonòmics i municipals han mirat cap a una altra banda. Inspeccions inexistents. Sancions simbòliques. Discursos buits. El resultat és visible: zones senceres on el català és residual o directament inexistent en rètols, cartells i informació bàsica al consumidor.
Aliança Catalana ha decidit posar fi a aquesta hipocresia.
No és persecució: és compliment de la llei
El marc legal no admet interpretacions creatives. La normativa catalana estableix que els comerços que operen a Catalunya han de garantir la presència del català en la retolació i la informació essencial al consumidor. No és opcional. No és recomanable. És obligatori.
Tot i això, durant anys s’ha imposat una doctrina de la deixadesa: “millor no molestar”, “ja ho arreglarem amb pedagogia”, “no generem conflictes”. El resultat és una llengua arraconada al seu propi país.
La campanya d’Aliança Catalana trenca aquest tabú. Cap empresa pot operar a Catalunya sense respectar-la. No per ideologia, sinó per legalitat.
El silenci còmplice dels partits del sistema
Davant d’aquesta ofensiva en defensa del català, el silenci d’ERC, PSC, Comuns i Junts és atronador. Els mateixos partits que omplen discursos amb la paraula “llengua” han renunciat a fer complir la llei quan tocava governar.
Ara, quan algú actua, callen. O pitjor: intenten estigmatitzar l’acció per evitar assumir responsabilitats. Però les dades són clares. I el problema no és nou: és la conseqüència directa d’anys de renúncia política.
Del relat a la pressió efectiva
La clau d’aquesta operació no és només la denúncia. És el canvi de paradigma. Aliança Catalana introdueix un element que incomoda el sistema: cost polític i administratiu a l’incompliment.
Sense sancions, no hi ha norma. Sense pressió, no hi ha canvi. Sense fermesa, el català desapareix de l’espai públic mentre els governs continuen fent veure que no passa res.
Aquesta campanya marca un abans i un després. O la llei es compleix, o deixa de tenir sentit.
Defensa del català sense complexos
Aliança Catalana ho deixa clar: defensar el català no és excloure ningú, és exigir respecte. Respecte a la llengua pròpia del país. Respecte als drets dels consumidors catalanoparlants. Respecte a la legalitat vigent.
La pregunta ja no és si el català està en retrocés.La pregunta és qui està disposat a fer alguna cosa per aturar-lo.
Aliança Catalana ha escollit actuar. Ara, la resta hauran d’explicar per què no ho van fer.
