Continua la violència a les presons catalanes: els treballadors diuen prou
El sistema penitenciari travessa una crisi de seguretat sense precedents que manté en suspens centenars de professionals públics cada jornada. La tensió es respira als passadissos de les galeries on l'autoritat sembla haver-se diluït davant d'una agressivitat creixent. Durant els últims mesos el clima de treball s'ha tornat insuportable per a aquells que han de garantir la convivència intramurs.
Els murs de formigó amaguen una realitat crua marcada per la por constant a patir un atac físic o verbal. Ningú sembla trobar la solució definitiva per frenar aquesta espiral d'incidents violents que degrada la vida als centres. La situació ha arribat a un punt crític on els empleats públics exigeixen mesures dràstiques per protegir la seva pròpia integritat física.
El detonant de la indignació al mòdul de vulnerables
Els esdeveniments més recents que han provocat la indignació del col·lectiu han tingut lloc al Centre Penitenciari de Lledoners. Aquesta infraestructura està ubicada al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada dins de la província de Barcelona. Els fets van passar dimarts passat dia tres de desembre quan un intern va agredir brutalment un funcionari de carrera.
El treballador feia el trasllat del reclús des del mòdul número quatre cap a la zona d'infermeria del centre penitenciari. En un moment del trajecte el delinqüent es va encarar de manera violenta i va etzibar un fort cop de puny a l'empleat públic.
Segons les fonts sindicals de Comissions Obreres l'agressor forma part d'un col·lectiu teòricament considerat com a interns vulnerables. La resposta institucional davant d'aquest greu atac va consistir en un breu aïllament que amb prou feines va durar unes quantes hores de rellotge.
Després de complir aquest càstig simbòlic, el pres va tornar a la seva cel·la habitual com si res greu no hagués passat realment aquell dia.
Amenaces de mort sota l'ombra del cas de Mas d'Enric
La sensació d'impunitat es va estendre ràpidament pel centre quan amb prou feines vint-i-quatre hores després va passar un altre incident extremadament greu i preocupant. Dijous dia quatre de desembre, un intern amb patologies mentals va decidir enfrontar-se directament a dues funcionàries que prestaven el seu servei
L'individu va aprofitar el context de laxitud normativa per proferir amenaces de mort directes contra la integritat de totes dues treballadores públiques. "Acabareu com la cuinera" va ser la frase lapidària que va utilitzar per recordar l'assassinat tràgic que va passar a la presó de Tarragona. Es referia a l'assassinat de Núria, la cuinera de Mas d'Enric, que va perdre la vida a mans d'un reclús
Aquestes paraules carregades d'odi van provocar una situació de gran estrès i desprotecció entre el personal femení de la presó esmentada. El protocol aplicat davant d'aquestes amenaces va consistir simplement en un trasllat temporal a l'àrea psiquiàtrica del centre durant una estona breu. En acabar l'avaluació mèdica el pres va tornar a ocupar el seu espai al mòdul quatre, incrementant el malestar general.
Un sistema que els treballadors consideren totalment esgotat
Els professionals que conviuen amb assassins i proxenetes denuncien que les eines actuals per mantenir l'ordre resulten totalment insuficients i obsoletes. La normativa actual sembla afavorir el comportament violent dels delinqüents perillosos en lloc de prioritzar la seguretat dels empleats.
Hi ha una percepció generalitzada que l'administració prefereix evitar els conflictes mediàtics abans que aplicar sancions realment efectives i exemplars.
Els sindicats insisteixen que la manca d'autoritat està convertint els centres penitenciaris en llocs ingovernables per al personal civil. El record de l'apunyalament de la cuinera a Mas d'Enric continua pesant com una llosa sobre l'ànim de la plantilla.
Cada nova amenaça rebuda se sent com un presagi d'una tragèdia que ningú a l'administració sembla voler evitar seriosament. La vocació de servei públic es veu enterbolida per l'amarga realitat de treballar cada dia sota un risc extrem.
Cap a una reforma necessària de la seguretat intramurs
La comunitat internacional observa amb preocupació com el model de reinserció català xoca frontalment amb la necessitat de garantir la seguretat ciutadana. Resulta fonamental establir un equilibri real entre el tractament de les malalties mentals i la protecció efectiva dels treballadors públics.
Si no es produeixen canvis legislatius profunds, la violència continuarà escalant fins que passi un altre succés irreparable en alguna presó catalana. Els funcionaris exigeixen ser considerats agents de l'autoritat perquè les agressions patides tinguin conseqüències penals molt més greus i directes.
La societat no pot girar l'esquena a aquells que custodien els individus més perillosos a canvi d'un salari digne. El futur de la pau social dins de les presons depèn exclusivament de la voluntat política per reformar un sistema fallit. És hora de sentir les veus d'aquells que són a primera línia de foc protegint la convivència de tots els ciutadans.
