El Ple escombra d’una Catalunya bloquejada
El darrer Ple de l’any al Parlament de Catalunya, el tradicional "ple escombra", ha deixat una fotografia encara més crua del que aparentment suggereix el ritual institucional. Allò que hauria de servir per tancar carpetes legislatives abans de Nadal s’ha convertit, un cop més, en el mirall d’un país bloquejat, governat a mig gas i sense direcció estratègica.
Entre decrets acumulats, votacions accelerades i un ordre del dia carregat, la sessió ha evidenciat fins a quin punt la paràlisi s’ha normalitzat. Catalunya tanca el 2025 amb dos anys consecutius sense pressupostos, amb un Govern en minoria sostingut artificialment des del Parlament i amb una majoria de forces polítiques més preocupades per preservar equilibris interns que per afrontar els problemes reals del país.
Aquest escenari no és fruit de la casualitat. És la conseqüència directa d’un Govern del PSC incapaç d’articular majories pròpies i d’una ERC que ha acceptat exercir de crossa subordinada. Prioritzen la seva relació amb Pedro Sánchez a Madrid per damunt de l’interès nacional català. El resultat és una Generalitat que administra la inèrcia, però que ha renunciat a governar.
Dos anys sense pressupostos: la paràlisi normalitzada
Durant la Sessió de control, el debat sobre l’absència de pressupostos va tornar a emergir com el gran elefant a l’hemicicle. L’oposició ho va assenyalar obertament, però des del Govern es va optar per la via habitual relativitzar-ho, banalitzar-ho i substituir la manca de pressupost per grans xifres macroeconòmiques i promeses a llarg termini que no hauran de gestionar.
La realitat, però, és tossuda. Governar dos anys seguits sense pressupostos no és una anècdota: és una anomalia democràtica. Significa renunciar a definir prioritats, a orientar la despesa pública i a donar respostes estructurals en àmbits clau com la sanitat, l’educació, l’habitatge o la seguretat.
I aquesta anomalia només és possible perquè ERC ha acceptat exercir de crossa parlamentària, subordinant l’interès nacional de Catalunya a la supervivència del Govern espanyol.
És aquí on el ple escombra ha deixat al descobert una veritat incòmoda. ERC ha passat de força decisiva a força submisa, renunciant a condicionar de debò el Govern Illa a canvi de mantenir la seva relació amb Sánchez a Madrid. Un intercanvi que empobreix l’autogovern i buida de contingut la sobirania catalana.
La veu d'Aliança Catalana: de ple tècnic a trinxera política
En un Ple llarg i sovint feixuc, concebut per liquidar tràmits pendents, Aliança Catalana ha convertit el "ple escombra" en una trinxera ideològica. Allà on la majoria de grups s’han limitat a complir l’expedient, les diputades Sílvia Orriols i Rosa Maria Soberana han aprofitat cada escletxa del reglament per impugnar no només la gestió concreta del Govern Illa, sinó els fonaments mateixos del consens polític que ha governat Catalunya durant dècades.
Amb temps d’intervenció limitat —i sovint retallat pel cordó sanitari—, Aliança Catalana ha tornat a actuar com a veu incòmoda en un hemicicle acostumat a l’autocomplaença. Les seves intervencions han posat sobre la taula allò que molts prefereixen evitar: la decadència institucional, la manca de prioritats nacionals i la desconnexió creixent entre el Parlament i el país real.
Sílvia Orriols ha estat especialment dura amb la gestió de l'executiu, assenyalant directament el president de la Generalitat durant la sessió de control. Davant les lliçons morals d'Illa, Orriols ha replicat amb contundència: "Forma part de l’ecosistema polític que practica la corrupció sense avergonyir-se, que no assumeix responsabilitats, que incompleix compromisos i que obvia la voluntat popular".
La diputada ha anat més enllà, acusant el sistema de necessitar el fracàs del seu partit per sobreviure: "Necessiten que Aliança Catalana fracassi per poder mantenir la Divina Comèdia que tenen muntada aquí".
Sílvia @orriolsderipoll a @salvadorilla: "Vostè no persegueix els discursos d'odi, senyor Illa. El que vostè persegueix és el lliure pensament".
💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/XGzdMSdC0U
— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) December 17, 2025
Contra la substitució demogràfica i el caos administratiu
En el debat sobre la crisi demogràfica, Orriols ha situat el problema com "la mare dels ous", alertant d'un futur on els catalans seran minoria a la seva pròpia terra. "Això no és immigració ni multiculturalitat; això és substitució demogràfica i etnocidi progressiu", ha sentenciat, advertint que si no s'atura l'entrada de població estrangera, l'estat del benestar col·lapsarà.
"Si volem recuperar l'estat del benestar i consolidar-lo, no podem dotar de serveis públics gratuïts i il·limitats la immigració il·legal. És inviable". Ha dit.
Per la seva banda, Rosa Maria Soberana ha fet una esmena a la totalitat a la gestió de l'administració pública, tot aprofitant el debat sobre l'informe del Síndic de Greuges. Soberana ha denunciat un sistema burocràtic que maltracta el ciutadà i prioritza l'agenda ideològica per sobre de les necessitats reals.
"Han aconseguit convertir Catalunya i la seva gent en un poble asfixiat per un govern incompetent, corrupte i que ha convertit l'Administració pública en un laberint de burocràcia inútil i en un niu de negligències".
La diputada ha estat especialment crítica amb la gestió dels serveis socials i la immigració. "Importen pobresa i hem de mantenir la pobresa a qui mai ha cotitzat. No tenen vergonya! Aquest és el seu estat de benestar?".
La corrupció que torna: el cas de les mascaretes i la irresponsabilitat estructural
Un altre dels elements que ha planat sobre el ple escombra és el fantasma de la corrupció, especialment en relació amb el cas de les mascaretes. Tot i que el Govern ha intentat esquivar el debat, el nom de Salvador Illa continua apareixent associat a una de les etapes més opaques de la gestió pública durant la pandèmia.
Aliança Catalana ha recordat que la corrupció no és només un problema del passat, sinó una pràctica que reapareix quan no hi ha transparència ni assumpció de responsabilitats polítiques. En el debat sobre el nomenament del director de l'Oficina Antifrau, Soberana ha estat taxativa.
"Una oficina que ha d’investigar fraus i corrupteles no pot basar la seva direcció en simpaties personals ni expectatives generades". Ha recordat que exdirectors de l'oficina han estat condemnats pel Tribunal de Comptes i ha denunciat que el sistema actual només serveix per tapar vergonyes.
"Juraria que moltes de les formacions polítiques d’aquesta cambra els és més convenient una oficina antifrau de fireta com la que tenim ara que no pas una de competent". Ha continuat.
Un Parlament cada cop més lluny del carrer
El ple escombra ha evidenciat també una altra realitat preocupant. La distància creixent entre el Parlament i la ciutadania. Mentre a l’hemicicle es debaten mocions, esmenes i procediments, al carrer persisteixen problemes greus d’accés a l’habitatge, inseguretat, col·lapse dels serveis públics i pèrdua de poder adquisitiu.
En el debat sobre la llei d'habitatge, Orriols ha criticat la hipocresia de les polítiques fiscals que escanyen les famílies. "Parlen d’emergència habitacional […] i, en acabat, no permeten ni que els pares ajudin el jovent a comprar la seva primera llar. Quin cinisme, no?".
La sensació final és que el sistema polític català funciona per inèrcia. Que compleix els tràmits, però no resol els conflictes. I que prefereix l’estabilitat aparent a l’afrontament dels problemes reals.
Tancar l’any amb una advertència: la Divina Comèdia parlamentària
El darrer Ple de l’any no ha servit per netejar res, malgrat el nom de ple escombra. Ha servit, això sí, per confirmar que Catalunya entra al 2026 amb els mateixos bloquejos estructurals que arrossega des de fa anys. Sense pressupostos, amb un Govern en minoria, amb una ERC subordinada a Madrid i amb una arquitectura institucional cada cop més allunyada del carrer.
En aquest context, el Grup Mixt – Aliança Catalana ha deixat una de les imatges polítiques més significatives del Ple. Davant els retrets personals, els silencis interessats i el teatre de la correcció institucional,Sílvia Orriols ha resumit la situació amb una metàfora que ressona més enllà de l’hemicicle.
La política catalana s’ha convertit en una “Divina Comèdia” sostinguda artificialment, on tothom interpreta el seu paper mentre el país s’empobreix.
Mentre el president Rull tancava la sessió amb crides a la concòrdia i a "menjar-se a petons els fills", els problemes estructurals continuaven intactes. El ple escombra ha baixat el teló, però el drama polític continua obert. I si alguna cosa ha quedat clara aquest desembre és que, mentre molts gestionen la decadència, alguns encara s’atreveixen a dir que el rei va nu.
