Més proves que desmunten la vergonyosa acusació d’Oriol Junqueras sobre la pertinença de Sílvia Orriols al CNI
En els últims dies, el president d'ERC ha insinuat que Aliança Catalana seria un invent de l'Estat espanyol i dels seus serveis secrets, dissenyat per debilitar l'independentisme. Junqueras ha arribat a afirmar que, si els serveis secrets haguessin de crear una eina per desestabilitzar el moviment, “s'assemblaria molt a Aliança Catalana”.
El missatge és clar: posar sota sospita Sílvia Orriols i presentar el seu partit com una operació de les clavegueres de l'Estat. No es tracta d'una crítica política normal, sinó d'una deslegitimació total, que pretén pintar Aliança Catalana com una eina d'estat.
Sílvia Orriols al costat de Carles Riera l'1-O
Davant d'aquestes insinuacions, han començat a aparèixer proves que desmunten el relat de Junqueras. Una de les més significatives és la foto difosa per la mateixa Sílvia Orriols, presa durant l'1 d'octubre de 2017.
A la imatge se la veu a primera fila, en plena concentració independentista, i just darrere hi apareix Carles Riera. Aleshores era un dels rostres més visibles de la CUP.
Orriols explica que, pocs minuts després de fer-se la foto, van començar les càrregues policials. Ella va decidir mantenir-se al lloc, mentre Riera “va desaparèixer com per art de màgia”, segons recorda amb ironia en el seu missatge.
Aquest detall no només mostra la seva implicació personal en la defensa de les urnes, sinó que col·loca l'actual líder d'Aliança Catalana al costat de l'independentisme més combatiu.
Aquesta foto és de fa uns anys. En Carles Riera i jo compartint concentració independentista.
Només recordo que al cap d'uns minuts van començar les càrregues policials.
Jo no em vaig moure, però ell va desaparèixer com per art de màgia.
Lliçons, les justes, Riereta… pic.twitter.com/prtHdwycbz
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) June 1, 2024
Qui és Carles Riera i què simbolitza aquesta imatge
Carles Riera no és un activista qualsevol. Sociòleg, veterà militant de l'esquerra independentista, va ser diputat al Parlament. Representava la línia més crítica amb l'autonomisme i defensava la desobediència a l'Estat per fer efectiva la República.
Que Sílvia Orriols compartís espai, pancarta i risc amb ell durant l'1-O demostra fins a quin punt formava part del mateix teixit militant que avui alguns intenten expulsar de l'imaginari independentista.
Quan l'independentisme estava unit: de la CUP a les JERC
La foto també serveix per recordar una cosa que molts prefereixen oblidar. En els mesos previs al referèndum, l'independentisme estava molt més unit.
Als carrers es barrejaven banderes, sigles i sensibilitats. Convergents, republicans, cupaires i gent sense partit compartien objectius, consignes i pors.
En aquelles manifestacions no importava si un venia de l'esquerra o de la dreta, sinó si estava disposat a arribar fins al final. Al final, tot va ser un engany.
Sílvia Orriols formava part d'aquest món des de ben jove. No és cap secret que va militar a les JERC, les joventuts d'Esquerra Republicana. De fet, fa pocs dies ella mateixa va fer pública la foto del seu antic carnet de les JERC com a resposta directa a les sospites de Junqueras.
El carnet de les JERC i una trajectòria coherent
Aquest carnet no és una anècdota, sinó la prova d'una trajectòria coherent. Dècades de militància independentista, primer en entorns d'esquerra i ara al capdavant d'un projecte que qüestiona el gir autonomista d'ERC i Junts.
De l'activisme juvenil a les JERC a l'alcaldia de Ripoll i al Parlament amb Aliança Catalana. El denominador comú sempre és el mateix: independència de Catalunya i ruptura amb l'Estat.
Què queda de l'acusació contra Sílvia Orriols?
Quan es posen sobre la taula la fotografia amb Carles Riera durant l'1-O i el carnet històric de les JERC, l'acusació d'Oriol Junqueras es desinfla.
Es percep la por dels vells partits a perdre hegemonia davant el creixement d'Aliança Catalana. Una força que interpel·la antics votants d'ERC, de Junts i fins i tot de formacions no independentistes.
En lloc de debatre propostes i models de país, es recorre a teories conspiratives sobre el CNI. Però les imatges, els documents i la memòria de milers de catalans que van viure aquell referèndum parlen per si sols. Sílvia Orriols no és cap operació d'Estat.
