Fracàs del Catalan Equipo – Palestina pagada amb diners de tots els catalans
Es veia a venir. No ha estat cap sorpresa. El partit amistós entre Catalunya i Palestina ha estat un desastre de dimensions còsmiques. Els organitzadors van posar les entrades a 5 euros. Doncs ni així.
L'estadi estava buit, tot i que les administracions s'han gastat 600.000 euros de tots els catalans. El resultat ja el coneixem. La humiliació ha estat doble: veure l'estadi buit i haver d'aguantar que des de Palestina es parli de "Catalan equipo" amb la bandera espanyola. Una Selecció Catalana que, per si no fos prou, ha jugat amb una samarreta amb cinc barres.
Diversos usuaris de xarxes socials han publicat imatges amb les proves del ridícul. Un d'ells ha estat l'activista Ramon Audet, que ha publicat una captura de TV3 en què quedava clar que era un "partit solidari".
Es gasten 600.000€ per fer un partit de futbol i heus aquí l’èxit del Catalunya-Palestina amb l’estadi mig buit i les entrades a 5€.
Els activistes són pocs i continuen marcant l’agenda del país. pic.twitter.com/VKsWVaKBCl
— Ramon Audet i Sánchez🤠 (@ramon_audet) November 18, 2025
Un camp que no arriba a mitja entrada demostra que Catalunya no tenia interès en aquest partit. Els organitzadors es van esforçar a transmetre un missatge: "Catalunya amb Palestina". Doncs ha quedat clar que els catalans han girat l'esquena a "Palestina equipo". En la mateixa línia, Eva Garcia també ha donat la seva opinió i ha deixat clar que el partit no interessava a ningú.
Catalunya amb Palestina? Segur? pic.twitter.com/H1qlVp1LCT
— Eva García (@EvaGarc14446704) November 18, 2025
Un partit sense interès esportiu
Catalunya va signar un inici molt revolucionat, amb Ilie Sánchez rematant de cap l'1-0 després d'una falta lateral mesurada. Pocs minuts després, una centrada de Joel Roca va acabar en gol en pròpia porta de Mahajna, aparentment encarrilant la nit.
L'onze català va barrejar futbolistes de l'Espanyol, del Girona i de clubs modestos, amb només un jugador del Barça. Tanmateix, Palestina va trobar oxigen en un córner mal defensat, on Zeidan va caçar un rebuig i va establir el 2-1.
La segona part va oferir poques notícies futbolístiques destacables: ritme baix, canvis constants i una Catalunya incapaç de sentenciar el marcador.
Fracàs d'entrada amb un cost públic que supera els 600.000 euros
Fora del joc, la dada freda més incòmoda no va ser el 2-1, sinó la factura. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van assumir l'obertura de Montjuïc i gran part d'un pressupost superior a 600.000 euros. Mentrestant, les entrades es van vendre entre cinc i quinze euros, amb una recaptació destinada íntegrament a projectes humanitaris a Gaza.
El resultat numèric deixa una comparació inevitable. Cada espectador ha tingut darrere diversos euros de despesa institucional.
El Catalunya–Palestina s'ha convertit en un acte de propaganda internacional pagat amb la butxaca de tothom. Amb hospitals tensionats i serveis bàsics discutits, la comparació econòmica resulta inevitable i és vergonyosa.
En l'àmbit esportiu, per a la selecció, el 2-1 es queda curt si es pretén consolidar una imatge competitiva més enllà del simbolisme. Gerard López va provar molts noms i sistemes, però Catalunya va perdre presència després del descans i va acabar patint innecessàriament.