Aliança Catalana clama contra la destrucció del sector primari i la humiliació lingüística del Govern
Aquest matí, Aliança Catalana ha posat el dit a la nafra: la pagesia, la ramaderia i la pesca catalanes estan agonitzant, i no pas per causes naturals, sinó per decisions polítiques que —sota el paraigua del Pacte Verd europeu— ofeguen la nostra producció local.
Mentre es venen discursos d’ecologisme, la realitat és la següent: importacions massives del Marroc, l’Argentina o el Senegal, productes estrangers sense controls equivalents i productes catalans podrint-se al camp o venuts per sota cost.
“Això no és ecologisme, és hipocresia”, ha remarcat Rosa Maria Soberana. I el missatge ha estat clar: la Unió Europea estreny el coll; Espanya i la Generalitat, obedients, no gosen defensar el país.
🔴Aliança Catalana @CatalunyaAC clama ben alt contra el govern socialista: Pagesos ofegats, flota amarrada i fulletons públics només en àrab:
──“És una humiliació i una claudicació”@RosaMaSoberana @Lluis_areny pic.twitter.com/uGdXLPFO3u
— Rubèn Novoa 𝕏Catalunya (@rnovoa) November 18, 2025
Flota amarrada i llotges buides: la fotografia del fracàs
La situació de la pesca és igual de dramàtica. Restriccions, impostos i burocràcia pels pescadors catalans, mentre es firmen acords que permeten a flotes estrangeres operar a les nostres aigües amb menys exigència.
El resultat és devastador: La flota catalana està amarrada als ports. Les llotges, sense peix del país.
“Catalunya paga les conseqüències d’un model polític incapaç de defensar-se”, ha denunciat Soberana. Sense relleu generacional i sense sobirania alimentària, el sector primari pot desaparèixer en pocs anys.
La resposta d’Aliança Catalana: independència per salvar el territori
Missatge sense filtres:
“Si volem salvar el sector primari, necessitem independència. Punt.”
Només gestionant-nos nosaltres, afirmen, es pot garantir la continuïtat de la pagesia, l’agricultura, la ramaderia i la pesca. No hi ha altra via per protegir el país del dumping i la submissió a Brussel·les.
La humiliació lingüística: fulletons només en àrab
A continuació, el secretari de comunicació, Lluís Areny, ha encès encara més la sala.
El Govern d’Illa presumeix d’un Pacte Nacional per la Llengua amb més de 255 milions d’euros, però alhora el Banc de Sang i Teixits edita fulletons només en àrab. Sense català. Pagats amb diners públics. Repartits en territori català. En àrab.
“Això és una humiliació”, ha dit Areny. “Islam vol dir submissió. És això el que volen? Que ens agenollem?”
Ha denunciat que el català retrocedeix a tot arreu:
- Cada any perd parlants.
- La transmissió familiar s’enfonsa.
- A l’àrea metropolitana, només 1 de cada 4 joves té el català com a llengua inicial.
- Fins i tot en centres sanitaris costa ser atès en català.
I ara, fulletons públics en àrab. “Ens estem convertint en minoria a casa nostra. La Generalitat no defensa la llengua: hi renuncia.”
“Catalunya en català”: línia vermella d'Aliança Catalana
Areny ha estat taxatiu: “No acceptarem un país sense català. No acceptarem ser estrangers a casa nostra.”
Aliança Catalana defensa:
- Català imprescindible per treballar i viure al país.
- Catalunya en català com a principi irrenunciable.
- Fi de la multiculturalitat destructiva que dilueix la identitat.
No es tracta només d’àrab, ha recordat Areny: el retrocés també ve del castellà i del model d’integració fracassat.
Però una llengua no oficial no pot ser preeminent a la documentació pública.
Sobre el finançament i la PAC: “Els diners han de ser pels catalans”
Preguntats pel debat sobre el finançament singular, la resposta ha estat breu però clara: “Els diners han de ser pels catalans. No ens creiem cap promesa d’Espanya.” Pel que fa a la PAC i Europa, la posició és inequívoca: defensa total del sector primari català, des del primer pescador al darrer pagès. Menys traves, menys burocràcia, i sobirania per decidir el nostre model productiu.
Catalunya es planta
La compareixença davant els mitjans ha tancat amb un missatge que ressona com un advertiment directe al Govern i a Brussel·les: “Catalunya es planta. La llengua, el territori i el sector primari no es negocien.”
