La jugada que preparen ERC i la CUP a les generals: Objectiu salvar Pedro Sánchez i Espanya
L'independentisme viu un dels seus moments més confusos des del fracàs del procés. D'una banda, una part de la societat de Catalunya busca com refer un projecte nacional propi. De l'altra, els partits que han governat aquest cicle miren més als despatxos de Madrid que als carrers del país.
En aquest clima de desorientació, les maniobres silencioses pesen més que els discursos èpics.
Una operació de supervivència, no d'independència
En aquest context s'emmarca la jugada que exploren ERC i la CUP de cara a les eleccions generals de 2027. Una candidatura conjunta al Congrés que aglutini el vot independentista i d'esquerres en una sola llista.
Sobre el paper es ven com una manera de “liderar l'independentisme” a Madrid. A la pràctica, tot apunta a una operació de pura supervivència per salvar escons i mantenir la clau de la governabilitat espanyola.
La idea és senzilla. Sumar els prop de 100.000 vots que la CUP va obtenir el 23-J als suports tradicionals d'ERC per convertir-se en primera força independentista al Congrés, desplaçant Junts.
Avui, republicans i postconvergents estan empatats a set escons, mentre que la CUP va desaparèixer de la Cambra baixa després d'haver tingut dos diputats. La candidatura conjunta permetria als cupaires continuar influint en la política espanyola sense haver de trencar el seu discurs municipalista en l'àmbit local.
Però el veritable cor de l'operació no és “liderar l'independentisme”, sinó garantir que el bloc que sosté Pedro Sánchez continuï sumant. Dit d'una altra manera: blindar Espanya davant una possible majoria alternativa de PP i Vox. Per aconseguir-ho, utilitzarien el vot independentista com a escut del Govern actual.
ERC i la CUP: de la ruptura al coixí de Moncloa
L'evolució de la CUP és clau per entendre el moviment. Aquella formació que presumia de ser la formació terrible de la política catalana, ha anat rebaixant el to fins a convertir-se en soci puntual del PSC. Ho ha fet en matèries com habitatge i com a peça d'un quadripartit de facto al Parlament juntament amb PSC, ERC i Comuns.
El seu enemic ja no és l'Estat espanyol, sinó l'anomenada “dreta” i “ultradreta” que, al seu parer, representen Junts, Vox i Aliança Catalana.
ERC, per la seva banda, fa anys que està instal·lada en la lògica de la “política útil” a Madrid. Ha donat estabilitat a Pedro Sánchez en les grans votacions, des d'investidures fins a pressupostos, a canvi de molles legislatives i promeses eternament ajornades.
Ara, amb el procés esgotat i la seva caiguda electoral a la vista, busca una nova fórmula per continuar sent imprescindible al Congrés.
La suma amb la CUP encaixa perfectament en aquest disseny: més escons, més pes en l'aritmètica i un missatge clar cap a La Moncloa i cap a l'Ibex. L'independentisme domesticat continuarà sent-hi per frenar qualsevol alternativa de PP i Vox. No es tracta de forçar una ruptura amb Espanya, sinó de garantir que Espanya continuï governada pel mateix bloc.
Blindar Pedro Sánchez davant PP i Vox
Si es mira el mapa des de Madrid, la jugada té tota la lògica del món. Amb una candidatura ERC–CUP forta, el bloc d'esquerres s'assegura un paquet de diputats “independentistes” que, en realitat, funcionen com a suport estable al sanchisme.
Per al PSOE, és molt més còmode negociar amb un únic interlocutor dòcil que amb diverses forces sobiranistes competint entre si.
Des de l'òptica independentista, el resultat és demolidor. El vot que un dia es va mobilitzar l'1-O per desafiar l'Estat espanyol acabaria convertit en una simple assegurança de vida per a Pedro Sánchez.
El missatge implícit és diàfan: tot s'hi val amb tal d'evitar que PP i Vox sumin majoria. Fins i tot sacrificar la possibilitat de construir una alternativa nacional pròpia.
L'operació també busca arraconar Junts i deixar sense aire qualsevol projecte que es plantegi sortir del marc espanyol, des de posicions més fermes.
Si ERC i la CUP aconsegueixen presentar-se com la “gran llista independentista” a les generals, qui s'hi enfronti quedarà retratat com a responsable de “facilitar” un govern del PP i Vox. El xantatge emocional de sempre, però reforçat amb un nou embolcall.
El paper de Rufián i la domesticació del vot independentista
Dins d'aquesta estratègia, Gabriel Rufián és una peça central. Encara que molts militants d'ERC l'acusen de ser “el millor diputat del PSOE”, les direccions del partit repeteixen que és “imbatible” en unes eleccions generals.
Els números els serveixen de coartada. ERC sol obtenir més vots a les generals que a les autonòmiques, precisament perquè Rufián pesca en caladors de Sumar i del PSC gràcies al seu estil mediàtic.
La candidatura conjunta amb la CUP permetria explotar encara més aquesta lògica. Una marca que es vengui com a radical a Catalunya, però que a Madrid actuï com a soci fiable del Govern de Sánchez. Per formalitzar l'invent, ja es barallen noms com “ERC-Endavant”.
El resultat seria una màquina perfecta de domesticació del vot independentista: embolcall combatiu, praxi de crossa. Tot això en un moment en què la CUP arrossega una crisi de lideratge profunda, després de baixes sonades i debats interns que no han resolt què vol ser de gran.
Salvar Espanya o salvar Catalunya?
Al final, la pregunta que queda sobre la taula és brutal en la seva simplicitat. Les preguntes són evidents. Per a què vol ERC una aliança amb la CUP a les eleccions generals? Per aconseguir la independència segur que no.
Perquè la jugada, tal com s'està plantejant, té un objectiu cristal·lí: salvar Pedro Sánchez i salvar Espanya d'una alternativa de PP i Vox. No es dissenya per obrir una finestra d'oportunitat nacional, sinó per tancar qualsevol possibilitat de canvi de bloc a l'Estat. Cada vot a aquesta llista seria, a la pràctica, un vot perquè res essencial es mogui a Espanya.
