Els Menas no hauran de tornar els diners que han rebut per error: la resposta de Sílvia Orriols
El Parlament va tornar a convertir-se en l'epicentre del pols polític sobre migració, despesa social i control dels diners públics. Al centre del debat, una decisió del Govern que ha encès totes les alarmes a l'oposició i que obre una batalla narrativa sobre responsabilitats, errors administratius i prioritats de país.
Què ha decidit el Govern
L'Executiu català ha condonat les quantitats cobrades per error per un grup de joves extutelats. La mesura, articulada per decret llei, evita que els 50 perceptors hagin de retornar prop de 170.000 euros que van rebre indegudament en prestacions públiques.
El Govern tanca així un capítol de pagaments irregulars amb una solució excepcional que prioritza no reclamar els diners als beneficiaris i dona per resolt l'expedient administratiu.
La resposta de Sílvia Orriols
Sílvia Orriols, en una intervenció d'alt voltatge polític, va rebutjar taxativament la via escollida pel Govern. A parer seu, “no es pot tapar el desgavell d'ajudes a cop de decret” ni “girar full” perdonant el deute a qui el va cobrar sense complir els requisits.
El seu diagnòstic va ser contundent: la condonació no és una anècdota, sinó l'expressió d'un “frau sistèmic” derivat d'anys de manca de control en el circuit de prestacions gestionat per la DGAIA.
Sílvia @orriolsderipoll: “N’estem tips de pagar la festa. Si volen ser multiculturals, paguin vostès la factura. No ens la facin pagar al conjunt de catalans”.
💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/eD2g2uqoZZ
— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) November 5, 2025
Les xifres i el focus en la DGAIA
Orriols va citar la fiscalització de la Sindicatura de Comptes per sostenir la seva crítica: entre 2016 i 2024 s'haurien produït pagaments indeguts per 167 milions d'euros, dels quals 5 milions correspondrien a prestacions atorgades a joves extutelats.
En el cas concret que ha detonat la polèmica —els 50 perceptors de Girona—, la condonació voreja els 170.000 euros. Segons el seu relat, el desbordament del sistema i l'absència de controls van facilitar irregularitats recurrents i fins i tot estafes, com la suposada xarxa desarticulada a Tarragona que hauria presentat com a Menes fills d'immigrants nascuts a Catalunya.
La diputada va afegir que part dels afectats van ser retornats a les seves famílies, i va denunciar que decisions com la d'avui normalitzen que els errors polític-administratius no tinguin cost ni per als gestors ni per als beneficiaris.
Un debat incòmode que va més enllà del cas
Més enllà dels actors i del to, el xoc obre un debat de fons: com comptabilitzar la protecció de menors i joves en situació de vulnerabilitat amb un estàndard estricte de control de la despesa, i què fer quan l'error és de l'Administració.
La condonació evita litigis, interessos i processos llargs, però també crea un precedent polític —i moral— que l'oposició presenta com un incentiu pervers i una amnistia de facto a la mala gestió.
