Joel Joan posa Roger Escapa al seu lloc pel seu discurs espanyolitzador
Un editorial emès en ple 12 d'octubre ha encès una discussió incòmoda a la ràdio pública catalana. La peça no va parlar de música ni d'entrevistes, sinó de símbols, memòria i poder, i el seu ressò ha corregut per xarxes a la velocitat d'un incendi. El xoc no és casual: arriba en un context de celebracions oficials a Madrid i susceptibilitats històriques a flor de pell.
L'editorial que va encendre la metxa en ple 12-O
Diumenge 12 d'octubre, durant la portada d'El suplement, Roger Escapa va defensar la idea d'una “Hispanitat de tots”. Va reclamar revisar críticament la Conquesta i celebrar la diversitat sense exhibicions de força.
La intervenció va sonar en directe i va quedar disponible en els trams del programa corresponents a aquella franja. L'aposta, agosarada a l'antena de la ràdio nacional de Catalunya, buscava una síntesi impossible entre relats enfrontats.
La tesi d'Escapa no va passar desapercebuda i va detonar una polèmica immediata a xarxes, atiada per perfils polítics i mediàtics que van amplificar les frases més sensibles de l'editorial. L'enrenou va créixer perquè el plantejament apuntava a un terreny minat per a bona part de l'audiència sobiranista. La pregunta va quedar flotant: pot existir una Hispanitat inclusiva sense blanquejar violències passades ni uniformitzar identitats?
La rèplica de Joel Joan i l'enuig de l'audiència indepe
L'actor i director Joel Joan va respondre de manera fulminant des del seu compte. Va qüestionar que es fes “apologia” de la Hispanitat i va recordar els milions d'indígenes assassinats i les llengües extingides.
Va rematar amb un “vergonyeta, nen” que va acabar de cristal·litzar el malestar i va marcar el to del debat digital. El seu missatge, breu i esmolat, va canalitzar la incomoditat de molts oients amb aquest enfocament conciliador del 12-O.
Roger, estàs fent apologia de la hispanidaz? El dia de la raza? Una hispanitat de tots? Amb més diversitat? Quina? Parles dels milions d’indígenes que van assassinar i de les llengües i cultures que van desaparèixer? Uf. Vergonyeta, nen. https://t.co/SxYbp6alzE
— Joel Joan (@JoelJoanJuve) October 14, 2025
L'intercanvi va convertir un editorial radiofònic en tema de conversa massiva i va eixamplar l'esquerda entre oients amb diferents opinions. Joel Joan va personificar la resposta cultural a un gest que molts van interpretar com a normalització del relat espanyolista.
Reis a la desfilada, missatge d'Illa i la batalla pel relat
El xoc discursiu es va produir mentre Madrid celebrava la desfilada presidida pels reis. També hi va haver, com és habitual, càntics en contra de Pedro Sánchez.
En paral·lel, Salvador Illa va apostar per “l'Espanya de tots i totes”. Un discurs a favor d'una Espanya federal que coincideix amb el de Roger Escapa. La coincidència d'imatges oficials i proclames reconciliadores explica per què el debat es va fer tan aspre a Catalunya.
Des d'una perspectiva crítica amb la monarquia, el problema no és només semàntic, sinó material. La prefectura de l'Estat capitalitza l'efemèride mentre estructures de poder i memòria segueixen intactes.
Parlar de “tots” sense revisar privilegis, diuen veus culturals, perpetua una desigualtat simbòlica que es disfressa de convivència. Aquest teló de fons torna invendible la neutralitat en un mitjà públic català, el dia més carregat de litúrgia nacional.
Catalunya Ràdio davant la seva audiència i les lliçons d'un editorial
La direcció d'El suplement va defensar un marc de diversitat i revisió històrica, però el xoc va evidenciar un límit: l'audiència. La “Hispanitat de tots” pot sonar a oxímoron quan el poder celebra el seu propi mite, i la cultura replica amb ironia i memòria. La discussió seguirà, perquè el que ha passat parla menys d'un presentador i més del pols pel relat a Catalunya.
