Joan Pera confessa quin és el seu principal problema
El món del teatre català té en Joan Pera una de les seves figures més estimades i respectades. Amb una carrera que abasta dècades i un estil inconfusible, l'actor s'ha guanyat l'afecte del públic amb el seu humor, tendresa i naturalitat.
La seva presència sempre assegura somriures, però també porta amb si anècdotes curioses que l'han acompanyat durant tota la seva trajectòria. En una recent entrevista al nou pòdcast La Renaixença, produït per 3cat i conduït per Peyu, l'actor es va obrir amb total sinceritat.
Allà va parlar dels seus inicis, de la seva manera d'entendre la professió i dels moments més estranys viscuts a l'escenari. El resultat va ser una conversa espontània, divertida i carregada de complicitat, molt en la línia del que sempre ofereix Pera.
Un actor destinat a la comèdia
Pera va explicar que el seu camí al teatre i la televisió ha estat marcat per l'humor i els personatges entranyables. Des dels inicis, el seu estil ha estat proper i còmic, quelcom que el públic agraeix. De fet, la seva fama d'home bo i simpàtic s'ha convertit en el seu segell d'identitat.
Tanmateix, durant l'entrevista va revelar quin és el problema més gran que ha tingut com a actor al llarg dels anys: no sap fer de dolent a les funcions. Ho va intentar en una ocasió, però l'experiència va ser tan desastrosa que va decidir no repetir-la mai més.
L'intent fallit de ser dolent
Al pòdcast, va relatar aquella ocasió en què va pujar a l'escenari amb barba per interpretar un paper fosc. La idea era mostrar una faceta diferent, més intimidant i cruel. Però res va sortir com esperava. Tot just va aparèixer a l'escenari, el públic va esclatar de riure, incapaç d'imaginar-lo com un dolent perillós.
Per acabar-ho d'adobar, enmig de la funció va oblidar fer l'acció clau de la trama: havia de matar un altre personatge, però se'n va oblidar. Pera va definir la situació com un autèntic "desastre". Des de llavors va comprendre que la maldat no estava feta per a ell.
La força de l'autenticitat
Aquest reconeixement no es veu com una feblesa, sinó com a part de la seva autenticitat. Pera va explicar que, al final, el públic sempre espera el "Joan Pera de veritat", aquell actor que desperta tendresa i simpatia. En paraules seves, "si trec el Joan Pera, on quedo jo?"
Lluny d'avergonyir-se, l'actor assumeix que la seva major virtut és saber connectar amb el públic des de la bondat. La comèdia, assegura, és el seu terreny natural i no té intenció d'abandonar-lo. "De dolent no t'havia fet mai, i tampoc cal", va bromejar durant l'entrevista.
https://www.instagram.com/p/DPNxSuoCNbs/
Una vida dedicada a l'humor
Amb aquest tipus de confessions, Joan Pera demostra per què continua sent un referent. No intenta aparentar el que no és, ni busca encaixar en motlles aliens. La seva carrera està construïda sobre la sinceritat, l'humor net i la capacitat de riure's fins i tot dels seus propis errors.
L'episodi amb Peyu a La Renaixença és, a més, un recordatori que el teatre és un art viu, ple d'improvisacions, ensopegades i moments inesperats. El que importa és la connexió amb el públic, i en això, Pera sempre ha estat un mestre.
L'actor català confessa que mai més tornarà a interpretar un paper de dolent. El seu terreny és la comèdia i allà seguirà, perquè és el que millor sap fer. Al cap i a la fi, els espectadors no necessiten veure'l de dolent: n'hi ha prou amb gaudir del Joan Pera de sempre, sent genuí, còmic i entranyable.
