L’embassament que porta dies seguits augmentant la seva capacitat
En els darrers dies, el mapa hídric de Catalunya ha canviat de color i d’ànim. Els rius de capçalera baixen més vius, els cabals regulats mostren més estabilitat. El context és propici per analitzar amb lupa on, com i per què es consolida aquesta recuperació, especialment a les conques internes.
Dinàmica recent de les reserves a Catalunya
Les xifres consolidades de l’Agència Catalana de l’Aigua reflecteixen un escenari molt diferent del de fa un any. Darnius-Boadella ronda el seixanta per cent, quan l’any passat amb prou feines superava el disset per cent.
Sau es mou per sobre del seixanta per cent, lluny dels mínims del dinou per cent registrats un any enrere. Susqueda se situa sobre el vuitanta per cent, i la Baells frega el noranta, xifres que marquen una recuperació sostinguda del sistema Ter-Llobregat.
😊 Nou post al blog de l' @aigua_cat per parlar-vos del primer webminar, anomenat, ”𝗭𝗼𝗻𝗲𝘀 𝗵𝘂𝗺𝗶𝗱𝗲𝘀: 𝗖𝗼𝗻𝘀𝗲𝗿𝘃𝗮𝗰𝗶ó 𝗶 𝗡𝗮𝘁𝘂𝗿𝗮 ” del cicle 10 anys de Custòdia Fluvial amb la @xcn.cat
💥 Enllaç: https://t.co/zdAcniYEwv
Esperem els vostres comentaris! pic.twitter.com/GdkskEK5mV— ACA (@aigua_cat) September 25, 2025
A l’extrem sud, el contrast persisteix. Siurana continua per sota del vint per cent, mentre Riudecanyes es mou a l’entorn del trenta-cinc per cent. La clau d’aquesta millora rau en una successió d’episodis de pluja ben repartida a l’interior i el Prepirineu des de primavera.
El Meteocat documenta un estiu irregular però plujós a àrees del Pirineu i Prepirineu. Aquest patró afavoreix la infiltració i les aportacions graduals als embassaments regulats pels rius Ter, Llobregat i Cardener, mantenint entrades sostingudes.
Un ascens constant que destaca a les gràfiques
D’entre els embassaments que millor expressen aquesta tendència n’hi ha un la corba d’evolució del qual mostra un ascens gairebé ininterromput des de la primavera. Les darreres lectures oficials situen el seu volum molt per sobre dels registres de l’any passat per aquestes dates. La gràfica diària de l’ACA evidencia una pujada ràpida entre abril i juny, i un nou impuls al setembre.
Parlem de l’embassament de la Llosa del Cavall, a la conca del Cardener, la capacitat nominal del qual és de 71,56 hm³. La dada actual ronda els 64,29 hm³, equivalent a prop del 90 % d’ompliment, quan fa un any estava a prop del 28 %.
La progressió queda plasmada a les sèries oficials i es complementa amb reportatges recents que subratllen la seva bona imatge d’inici de tardor.
Com encaixa aquesta evolució a la resta del sistema
El comportament de la Llosa del Cavall no és un cas aïllat, tot i que sí que és especialment didàctic. Sant Ponç també es mou en valors alts, al voltant del 87 %, cosa que confirma la bona resposta del Cardener mitjà. Al sistema Ter-Llobregat, Sau i Susqueda han passat de nivells preocupants l’any passat a percentatges folgats.
Siurana continua sent el gran fanalet vermell de les conques internes, reflectint la dependència de pluges locals i la major continentalitat del Priorat. Mentrestant, Foix manté xifres elevades pròpies d’un embassament petit i molt regulat. El mosaic obliga a matisar el discurs de recuperació, perquè la gestió ha de ser territorialment quirúrgica.
Per què puja: meteorologia i resposta hidrològica
El butlletí mensual d’agost confirma condicions “plujoses” a gran part del Pirineu i Prepirineu, mentre el litoral sud seguia més sec. Aquesta distribució explica que pugin amb més vigor embassaments d’interior com la Baells o la Llosa del Cavall, davant la persistència de dèficits a conques meridionals. Meteo.cat
Al març ja es van observar salts importants després de temporals generosos, que van elevar de cop les reserves del conjunt de conques internes. Des de llavors, la gestió de desembassaments ha buscat preservar làmines altes sense comprometre el marge de laminació per a episodis intensos.
Què es pot esperar els pròxims dies
Amb el sòl recarregat i els embassaments alts a l’interior, la sensibilitat a noves pluges serà notable durant l’inici de la tardor climatològica. Si es repeteixen fronts atlàntics modestos, el més probable és que es mantingui la tendència a l’alça.