Última hora embassaments: Davallada clara en la capacitat d’un d’ells
La situació dels embassaments a Catalunya continua sent un indicador de la sequera que afecta el territori. Les dades mostren que, tot i que diversos pantans presenten xifres superiors a les de l'any passat, d'altres reflecteixen caigudes preocupants. Aquesta realitat manté en alerta tant les administracions com la ciutadania.
Segons les xifres de l'Agència Catalana de l'Aigua, el volum actual dels embassaments interns se situa en un 74% de la seva capacitat. A simple vista, el nombre és positiu en comparació amb anys anteriors, però no tots els pantans viuen la mateixa situació. Les diferències són notables entre les conques més grans i d'altres més modestes.
Dades generals dels embassaments catalans
D'entre els que millor resisteixen destaquen Susqueda, amb un 80,96% de la seva capacitat, i la Baells, que es troba en un 85,92%. També la Llosa del Cavall marca registres alts, amb un 88,34%. En canvi, pantans com Siurana o Riudecanyes mostren xifres molt baixes, amb només un 14% i un 36% respectivament.
La mitjana dels últims cinc anys evidencia la irregularitat en el comportament d'aquests recursos. Els registres històrics confirmen que, tot i que en alguns punts s'assoleixen nivells més alts que fa una dècada, en d'altres persisteixen les dificultats. La manca de pluges regulars i la pressió del consum expliquen aquestes diferències.
El cas que més preocupa
Dins d'aquesta radiografia, un embassament concret ha despertat especial atenció en les últimes hores. Es tracta d'una infraestructura de menor capacitat respecte a gegants com Sau o Susqueda, però fonamental per al subministrament d'aigua al seu entorn. La seva evolució en els darrers dies ha encès les alarmes entre tècnics i veïns.
En efecte, parlem de l'embassament de Sant Ponç, ubicat a Clariana de Cardener. Segons les xifres, actualment es troba al 86,91% de la seva capacitat, amb 21,22 hectòmetres cúbics d'aigua. Malgrat que la xifra pugui semblar positiva, la veritat és que els experts alerten d'una davallada clara en comparació amb les dades històriques d'aquesta època de l'any.
Una davallada significativa a Sant Ponç
L'any passat, en les mateixes dates, Sant Ponç només contenia 7,64 hectòmetres cúbics, cosa que representava un 31% de la seva capacitat. Aquesta xifra extremadament baixa va ser superada amb les pluges posteriors, però ara, tot i estar en nivells aparentment alts, la tendència és de descens. La comparació amb la mitjana de deu anys, situada en 18,40 hectòmetres cúbics, revela la inestabilitat.
La lectura tècnica és clara: el pantà depèn molt de la pluviometria immediata i pot baixar ràpidament si no arriben pluges abundants. Els agricultors de la zona, a més, destaquen que el consum estival accelera aquestes caigudes, ja que Sant Ponç abasteix tant municipis com explotacions agrícoles.
Repercussions en la gestió de l'aigua
La Generalitat insisteix que el seguiment d'embassaments com Sant Ponç ha de ser diari. Tot i que d'altres pantans presenten percentatges més còmodes, el risc és que els petits reservoris caiguin en picat i afectin comarques senceres. L'equilibri del sistema hídric català depèn de mantenir un nivell adequat en cadascun d'ells.
L’entorn natural de #Cardona és refrescant! Els gorgs del riu Cardener o l’embassament de Sant Ponç que està a 15 mins de la vila seran els espais ideals per refrescar-te o fer activitats aquatiques! pic.twitter.com/AaqaImgBGw
— Cardona, la teva història! (@CardonaTurisme) July 3, 2025
Els ajuntaments propers han reforçat els seus missatges d'estalvi i eficiència. Algunes poblacions treballen per millorar la xarxa de canalitzacions per reduir fuites, mentre que els regants ajusten els seus sistemes de reg a tècniques més sostenibles. La preocupació és que una tardor seca agreugi la situació.
L'embassament de Sant Ponç simbolitza la fragilitat del sistema hídric català. Malgrat que avui presenti una xifra relativament alta, la seva tendència a la baixa és clara i preocupant. La gestió responsable de l'aigua i l'arribada de pluges seran claus per evitar un escenari d'escassetat.
