Rafael Santandreu (psicòleg): ‘La majoria del nostre patiment no ve de…’
En una societat on la productivitat i el rendiment semblen estar sempre en primer pla, les emocions queden sovint en un segon lloc, generant tensions difícils de gestionar. Cada vegada sentim amb més freqüència paraules que descriuen estats emocionals, i són moltes les persones que busquen comprendre el que senten, posar-li nom i trobar una sortida.
En aquest context, les xarxes socials s'han convertit en un pont entre especialistes i qui necessita orientació. Entre aquestes veus destaca la del psicòleg Rafael Santandreu, que ofereix claus pràctiques amb un llenguatge clar i proper. El seu missatge ajuda a reconèixer que els moments difícils formen part de la vida de tothom, i que no es tracta d'un estat aïllat que ningú més comparteix.
Rafael Santandreu té clar d'on ve el nostre patiment
La societat actual està marcada per la productivitat i pel perfeccionisme i el ritme accelerat és part de la rutina. Tot això empeny a fixar-se estàndards massa alts i aquest impuls acaba generant frustració i desgast emocional en el dia a dia. Quan s'acumula, pot afectar la salut mental i l'estabilitat personal.
El psicòleg Rafael Santandreu assenyala l'origen de gran part del malestar amb una idea directa. Afirma que “la major part del nostre patiment no ve del que passa a fora, sinó del que ens exigim a nosaltres mateixos”. I afegeix que “els éssers humans ens tornem bojos per hiperexigències”.
https://www.instagram.com/p/DOaueBHDV3I/
Segons Santandreu, hi ha pensaments que es converteixen en trampes emocionals i disparen ansietat, frustració o tristesa. Entre aquestes, hi ha les frases que es repeteixen habitualment a si mateixos: “ho he de fer perfecte”, “he d'agradar a tothom” i “no puc fallar”. Aquestes exigències, que molts s'autoimposen, sostenen la sensació d'amenaça i d'error constant.
L'especialista subratlla el paper central de les autoexigències en la vida emocional. “La pitjor classe d'hiperexigències són les hiperexigències cap a un mateix”, resumeix. I adverteix: “Ens diem que ho hem de fer tot bé o que, altrament, seré un fracàs”.
El consell del psicòleg: canviar exigències per preferències
Davant d'aquest patró, Santandreu proposa un gir deliberat en la manera de parlar-se i avaluar-se. Recomana passar d'una ment d'exigències a una ment de preferències per rebaixar pressió. Així, suggereix: “El correcte seria dir-se, m'agradaria fer moltes coses bé, però no ho necessito per ser superfeliç”.
El canvi es concreta en reformulacions senzilles i repetibles en el dia a dia. Planteja substituir el “no ho he de” per “m'agradaria” i el “no he de” per “prefereixo”. En aquesta direcció, conclou: “Podem aprendre a viure amb menys exigències i més preferències”.
La meta no és negar el desig de millora, sinó situar-lo en un marc flexible i humà. El mateix autor sintetitza el benefici emocional d'aquesta transició amb una idea clara. “Com menys t'exigeixes, més lliure i feliç et sents”, resumeix com a horitzó pràctic per començar a canviar.
