Andrés Herrera: Els papers de dur que contrasten amb el Jordi de Com si fos ahir
Sol ser habitual que un personatge ens condicioni tant que l'acabem identificant amb l'actor o actriu que l'interpreta, creant una mena d'imatge vinculant entre la realitat i la ficció. Això és més o menys el que passa amb el bondadós Jordi de Com si fos ahir, que interpreta l'actor Andrés Herrera.
Tot i viure amb certa resignació, el seu personatge a Com si fos ahir és un paio autoconvençut que les coses s'han de fer bé i amb respecte. Aspectes que contrasten amb els usuals personatges durs que sol interpretar al marge de la sèrie d'èxit de TV3. Nascut a Gavà l'any 1967, Andrés Herrera és un actor molt versàtil, d'aquells capaços de posar-se a la pell de qualsevol personatge per complex que sigui. Amb facilitat pels idiomes -parla català, castellà, anglès, francès i italià-, el seu imponent físic l'han portat a rebre propostes per interpretar personatges durs i fins i tot perillosos, que l'actor ha acceptat sense cap problema.
La trajectòria d'un actor llorejat
Ha estat finalista als Premis Gaudí com a millor actor de repartiment per la seva interpretació al thriller Vulcania (José Skaf, 2015). Amb anterioritat ja l'havia guanyat, també com a millor intèrpret masculí de repartiment gràcies al drama criminal basat en fets reals, Las 2 vidas de Andrés Rabadán (Ventura Durall, 2008). La seva trajectòria professional davant les càmeres es va iniciar el 1996, participant fugaçment a la sèrie de TV3 Estació d'enllaç. Posteriorment, combinaria noves col·laboracions televisives amb la seva carrera com a actor cinematogràfic, portant-lo a participar en produccions internacionals tan notòries com El perfum: Història d'un assassí (Tom Tykwer, 2006).
https://www.instagram.com/p/CyvPKMQq943/
Inoblidable Dionís Seguí de Pa negre (Agustí Villaronga, 2010), la trajectòria d'Andrés Herrera inclou el Fabián de la terrorífica Eskalofrío (Isidro Ortiz, 2008), l'oficial espanyol d'El bosc (Óscar Aibar, 2012) i el Luis de l'esbojarrada La higuera de los bastardos (Ana Murugarren, 2017). Als escenaris, encara se'l recorda per la seva excepcional interpretació a l'obra Prendre Partit, que es va representar al Teatre Goya de Barcelona, en què es ressaltaven els prolegòmens per al judici que duria a terme la Comissió Anti-nazi per als artistes.
Andrés Herrera és actor per vocació, creat a les mateixes entranyes del seu entorn social. Com aquests grans futbolistes que es van formar jugant als carrers, Herrera reconeixeria així els seus inicis en una entrevista per a la revista Eye2 Magazine: “ Jo vaig començar a l'escola, hi havia un grup de teatre d'aficionats a Gavà, d'on soc. Els que hi participaven ara es dediquen a l'ensenyament i d'altres ens dediquem a la interpretació professionalment. Roser Camí, Candela Peña, Jordi Cumellas, Juan Carlos Bellido… ens vàrem condemnar hahaha, que és quan diem que ens dedicarem a això per sempre".
